En profunditat

Articles centrals

La Segona ConferŔncia de Revisiˇ del Tractat Antimines a Cartagena d'═ndies, Col˛mbia

Maria Josep ParÚs
Coordinadora general de l'ONG Moviment per la Pau i membre del Consell Assessor de la Campanya Internacional contra les Mines Antipersones
Maria Josep Parés

Maria Josep Parés

La firma l'any 1999 de la Convenció sobre la Prohibició de l'Ús, Emmagatzematge, Producció i Transferència de Mines Antipersones i sobre la seva destrucció per part de 122 països va constituir una fita històrica per al dret internacional humanitari per moltes raons.

Era el primer cop que un nombre molt significatiu de països, empesos per la societat civil internacional (centenars d'ONG de magnitud molt diversa i d'arreu del món, unides en la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersona, ICBL per les seves sigles en anglès) prohibien una arma que formava part en aquell moment dels arsenals de pràcticament qualsevol exèrcit i que es feia servir regularment. Una arma, però, que atemptava de manera indiscriminada i inacceptable contra la vida, la integritat física i la seguretat de la població civil.

Aquest tractat, que no admet reserves, es basa en els principis del dret internacional humanitari. Compta ja amb 156 Estats Part1 i preveu un seguit de mesures per a fer el seguiment de la seva aplicació i efectivitat. Per això, des que va entrar en vigor el març de 1999, cada any els Estats, amb la presència i amb la participació d'organitzacions internacionals i de la ICBL s'han anat reunint tant en sessions preparatòries com en les reunions anuals dels Estats Part, establertes a l'article 11.

A més, l'article 12 preveu que cada cinc anys se celebrarà una Conferència de Revisió, per avaluar el funcionament de la Convenció. La Primera Conferència de Revisió va tenir lloc a Nairobi (Kenya) el 2004 i d'ella va sortir el Pla d'Acció de Nairobi2. Els Estats havien de prendre mesures en diversos temes, com la universalització de la Convenció, la destrucció dels arsenals de mines antipersones, la neteja de les zones minades i l'assistència a les víctimes. Aquest document ha esdevingut el full de ruta a seguir pels Estats Part per al període 2005-2009, i també la guia utilitzada per la societat civil per fer el seguiment de l'aplicació del Tractat.

Enguany se celebrarà la Segona Conferència de Revisió, que tindrà lloc del 30 de novembre al 4 de desembre a Cartagena (Colòmbia)3. En ella hi participaran representants polítics del més alt nivell i s'haurà de veure si el Pla d'Acció de Nairobi ha funcionat, i com es troba la situació en cadascun dels aspectes que cobreix el Tractat. També s'haurà d'elaborar un nou Pla d'Acció per als propers cinc anys. Els reptes als que haurà de fer front la comunitat internacional i el país organitzador són molts.

El lloc escollit per a la seva celebració té un significat. Sovint s'entén com un reconeixement a la feina contra les mines que s'està fent al país, o serveix per impulsar el tema en el país o en la regió. L'elecció de Colòmbia ha estat discutida perquè, si bé el seu govern va apostar fort per a ser-ne l'organitzador, certs sectors de la societat civil no hi estaven d'acord, ja que temen que el govern colombià vulgui fer servir la bellesa de Cartagena d'Índies com a marc de fons i presentar una situació molt diferent a la real per treure'n rèdits polítics.

Colòmbia es troba immers en un conflicte armat intern on els actors armats no estatals continuen fent servir mines antipersona i trampes explosives; és l'únic país d'Amèrica i un dels pocs països del món on cada dia s'hi segueixen posant mines; des de 1990 fins a juny de 2009 hi ha hagut un total de 7.885 víctimes registrades de mines, municions sense explotar i artefactes explosius, de les quals el 35% són civils4.

El govern colombià haurà de donar respostes a temes que fins ara s'ha negat a tractar, com el desminatge humanitari. Nombroses comunitats (entre les quals, moltes poblacions indígenes) conviuen amb el perill de les mines i veuen com els seus membres en són víctimes. Al més d'octubre, un líder de la comunitat embera katío de Córdoba amb la qual Moviment per la Pau està treballant, va trepitjar una mina i va morir. Comunitats com aquesta fa temps que estan demanant al govern que els ajudi a treure les mines i que permeti a la comunitat internacional d'intervenir-hi per tal d'alliberar-los d'aquesta amenaça.

Aquest i d'altres temes crucials com el compliment per a molts països del termini de 10 anys (establert a l'article 5 del Tractat) per a treure totes les mines que es troben al territori sota el seu control, seran discutits a Cartagena. Moviment per la Pau hi serà per a participar-hi activament en la seva doble qualitat de membre i representant oficial de la ICBL i com a ONG que hi treballa amb projectes de cooperació des de 2004 i per a aportar-hi el seu granet de sorra.


1. Per veure'n la llista completa, consulteu: http://www.icbl.org/index.php/icbl/Universal/MBT/States-Parties (tornar)
2. http://www.icbl.org/index.php/icbl/Library/News-Articles/The-Treaties/Nairobi-Action-Plan (tornar)
3. Val a dir que les Reunions anuals d'Estats Part se celebren de manera alternativa a Ginebra (a la seu de les Nacions Unides) i en un país afectat per les mines, mentre que les Conferències de Revisió se celebren en països afectats. (tornar)
4. http://lm.icbl.org/index.php/publications/display?url=lm/2008/countries/colombia.html (tornar)