En profunditat

Articles centrals

Malgrat els tractats, podem estar segurs que la fabricaciˇ de les armes prohibides no continua?

Tica Font
Directora de l'ICIP
Tica Font

Tica Font

Els països que han signat el tractat antimines s'han compromès a no fabricar, vendre, utilitzar, emmagatzemar i destruir les mines que tenen. Aquest compromís solament l'han adquirit aquells països que han signat el tractat. Els països que no l'han signat poden fabricar, exportar o utilitzar les mines en el seu territori o en el territori on actuïn. Les empreses fabricants de mines dels països que han signat el tractat no poden produir-les dintre del territori nacional, però poden fer transferències de tecnologia o participar en l'accionariat d'empreses d'altres països de manera que la producció, exportació i utilització pot continuar portant-se a terme.

Les mines i les bombes de dispersió son armes barates i requereixen tecnologies intermèdies. Aquestes dues característiques propicien que els governs dels principals països productors d'armament, davant una població que pressiona per la seva prohibició, no els hi suposi un problema greu prohibir-ne la fabricació en el seu territori. Dintre del sector de la indústria espanyola d'armament, el volum econòmic de la producció de mines és irrellevant.

Aquests factors, costos i baixa tecnologia, estant determinant una distribució a escala mundial de la producció d'armes. Mentre els països del món industrialitzat fabriquen armes que requereixen alta tecnologia, les armes de baixa o intermèdia tecnologia s'estan produint en països emergents o en vies de desenvolupament com Israel, Brasil, Egipte o Sud-àfrica, països que cada cop estan tenint major pes com a productors i exportadors d'armes.

Del 14 al 17 d'abril del 2009 va tenir lloc la fira més gran d'armament d'Amèrica Llatina, LAAD 2009. La fira es va celebrar a Rio de Janeiro i va comptar amb la presència de destacades empreses espanyoles de producció d'armament, entre elles, EXPAL (que forma part del grup Maxam). Fruit de la participació en aquesta fira ha estat l'anunci per part d'EXPAL de la signatura d'un contracte de col•laboració amb dues empreses brasileres fabricants d'explosius i municions, IMBEL i ENGEPRON.

Dels dos contractes, el més preocupant és el que Expal ha signat amb Imbel. Imbel és una empresa que abasteix a l'exèrcit brasiler d'armes portàtils, municions, explosius i equips de comunicació. Per què és preocupant aquest contracte? Encara que es desconeixen els termes del mateix, donades les semblances de producció de les dues empreses, existeix la possibilitat que es pugui produir un transvasament de tecnologia, de manera que des d'Imbel es fabriquin bombes de dispersió amb la tecnologia desenvolupada per Expal, ja que aquesta no pot produir aquest armament a Espanya per motiu de la signatura dels tractat d'Ottawa i Oslo per part d'Espanya.

La signatura dels Tractats per part del govern espanyol suposa que les dues empreses espanyoles fabricants de mines i bombes, Expal i Instalaza, han de deixar de produir-les i exportar-les. Ara bé, el govern espanyol hauria de donar un pas més i prohibir per llei qualsevol tipus de relació entre ciutadans espanyols i les mines i bombes de dispersió. Em refereixo al finançament i participació accionarial d'entitats financeres espanyoles en indústries militars de fora del territori espanyol. No és de rebut que mentre que Espanya es compromet a no fabricar i vendre aquesta mena d'armes, els bancs espanyols en financin la producció a d'altres països que no han signat el tractat.

Brasil és un país que no ha signat el Tractat contra les bombes de dispersió. A més, Brasil posseeix una indústria d'explosius capaç de produir aquestes bombes i exportar-les. Per aquesta raó, podria pensar-se que amb la signatura d'aquest contracte de col•laboració d'Expal amb Imbel, l'empresa espanyola cedeix la tecnologia per a la fabricació de bombes de dispersió a l'empresa brasilera. Que quedi clar, no estem dient que això hagi passat. Però també és veritat que la legislació actual ho permetria.

De confirmar-se aquesta tendència, seria molt preocupant, perquè en la mesura en què les campanyes en favor del desarmament o de control tenen èxit en els països industrialitzats i aconseguim compromisos dels governs, la indústria trasllada la producció a països que no s'adhereixen als compromisos internacionals. Els països rics i industrialitzats produeixen armes sofisticades i cares, mentre que els països en vies de desenvolupament produeixen armes intermèdies, més barates i les que més danys humans causen. D'aquesta manera les armes més contestades socialment seguiran arribant a destinacions que no haurien d'arribar.