EN PROFUNDITAT

INTRODUCCIĶ

Anālisi dels llibres de text de cičncies socials des d'una perspectiva de pau

Cécile Barbeito i Míriam Acebillo
Investigadores i educadores per la pau

Cécile Barbeito i Míriam Acebillo

A partir d'un suggeriment de les I Jornades del moviment per la pau català celebrades a Barcelona al novembre de 2009, l'ICIP ha impulsat una investigació sobre els valors promoguts pels llibres de text catalans, començant pels llibres de text de ciències socials de 4t d'ESO.

La recerca vol contribuir a l'objectiu general de facilitar la incorporació en els llibres de text dels criteris d'educació per la pau i ha estat duta a terme per un equip configurat per professorat d'història i per educadores per la pau. A la vegada, ha inclòs un procés dialèctic amb professorat de 4t d'ESO, autores i autors, i editorials d'aquest llibres, s'ha plasmat en l'Informe Anàlisi dels llibres de text de ciències socials des d'una perspectiva de pau (Quart d'ESO, 2008-2011).

Tal i com recull el currículum oficial català, les ciències socials "han de facilitar el desenvolupament de la consciència ciutadana de l'alumnat", fet que suposa, com detalla l'informe, educar en els valors i les actituds de la pau, la solidaritat, el respecte a la diversitat i als altres. D'acord amb aquests valors, i en coherència amb la Declaració i Programa d'acció per a una Cultura de Pau promoguda per les Nacions Unides, la recerca s'ha fixat en sis àmbits temàtics: 1) pau i conflicte; 2) pobresa i justícia social; 3) gènere; 4) diversitat; 5) medi ambient; i 6) democràcia i drets humans. S'han analitzat, també, les metodologies proposades pels llibres de text.

L'anàlisi ha permès identificar que si bé alguns àmbits queden prou bé reflectits, com és el cas de conflicte social i pobresa (es mostra la visió de les classes més pobres, i la seva mobilització per tal d'aconseguir canvis en la seva situació), i de democràcia i drets humans (es descriuen amb detall diferents formes polítiques, i corrents ideològics alternats), d'altres temes són incorporades de manera desigual o queden invisibles.

En la perspectiva de gènere i la diversitat, s'aprecien esforços per tractar els temes de forma específica (en el cas de les dones), i des del respecte a la diferència, però  s'identifica la necessitat de transversalitzar aquestes perspectives en els llibres (així, per exemple, les dones són invisibles en massa moments de la història, o s'utilitza massa vegades un punt de vista eurocèntric).

L'informe valora que els àmbits temàtics vinculats a la comprensió d'una banda, de pau, violència, conflicte, i de l'altra banda, de medi ambient són les menys incorporades pels llibres de text. Es detecta una falta d'incorporació en la la matèria de les ciències socials de plantejaments arrelats en l'educació per la pau (en els llibres estudiats, per exemple, es descriuen moltes més experiències de violència i de guerres que de pau, o no sempre s'expliquen les causes i menys encara les conseqüències sobre les persones de les guerres). També la reflexió sobre la relació de l'activitat humana sobre el medi ambient és pràcticament inexistent. Pel que fa a la metodologia, amb el benentès que no han estat considerades les guies didàctiques que acompanyen als llibres, val a dir que les activitats proposades són principalment de tipus individual de comprensió lectora.

Aquestes observacions han permès formular una trentena de recomanacions. Entre les de tipus generals, es planteja, entre d'altres, la necessitat d'aprofundir sobre els reptes que suposa la incorporació del treball per competències en els llibres de text; d'aprofitar els documents per a transmetre una visió més crítica de la història o de revisar críticament els conceptes i expressions tradicionalment utilitzats a la historiografia. A més de les generals, l'informe aporta 25 recomanacions específiques als àmbits temàtics i al metodològic,  com ara contemplar les conseqüències que les guerres, els models econòmics, els règims polítics, etc. tenen sobre la població, a banda dels efectes polítics.

Per tal d'emmarcar aquest informe sobre el grau en que els llibres de text de ciències socials de 4t d'ESO promouen els valors, les habilitats i les actituds de l'educació per la pau, aquest número del Per la pau, vol aprofitar i situar la seva anàlisi i conclusions en debats més amplis sobre historiografia i didàctica .

La secció central inclou un article d'en Jaume Botey, antic Professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, que presenta críticament els corrents historiogràfics que s'han identificat en els llibres de text; seguidament, la Gemma Tribó, professora de didàctica de les ciències socials a la UB, reflexiona sobre quina didàctica de la història contribueix als valors de l'educació per la pau.

En un plànol més concret, el Joan Camós i l'Albert Marzà, ambdós professors de ciències socials de 4rt d'ESO, traslladen el debat a nivell d'aula i les metodologies que s'hi poden fer servir per a educar en valors. D'altra banda l'equip de la Universitat Ramon Llull dirigit per Maria Carme Boqué presenten les darreres investigacions que estan portant a terme en aquesta temàtica.

L'Entrevista a Steven Stegers, Coordinador d'EUROCLIO, l'Associació Europea d'Educadors/es d'Història, permet conèixer la iniciativa europea Historiana, i les conclusions a les que han arribat sobre com ha d'ensenyar-se la història d'acord amb l'educació per la pau. 

Finalment, la secció Per saber-ne més, facilita recursos per a ampliar tots aquests temes.