En profunditat

Articles centrals

DesprÚs de Cartagena. Valoraciˇ de la Segona ConferŔncia de Revisiˇ del Tractat Antimines a Cartagena d'═ndies, Col˛mbia

Maria Josep ParÚs
Coordinadora general de l'ONG Moviment per la Pau i membre del Consell Assessor de la Campanya Internacional contra les Mines Antipersones
Maria Josep Parés

Maria Josep Parés

Calor, bon temps, recepcions diplomàtiques i actes "festius" a dojo... Cartagena d'Índies vestida per l'ocasió, per fer veure al món que era el centre de la lluita contra les mines antipersones aquells dies. Bona organització, bona atenció als hotels, al Centre de Convencions on es feia la Conferència de Revisió del Tractat d'Ottawa. Tot això és el que varem trobar-nos a Colòmbia en aterrar-hi a finals de novembre de l'any passat.

Tothom a la ciutat sabia que s'hi organitzava aquell esdeveniment, de la mateixa manera que uns dies abans se n'havia organitzat un altre potser de caire empresarial i, al cap d'uns dies, se'n faria un potser sobre el sector turístic. I és que Cartagena en si és el centre de convencions per definició de Colòmbia.

Els anomenats "activistes" però, sabíem molt bé a on anàvem i a què hi anàvem, i no estàvem disposats a deixar-nos enlluernar per les llums de colors. En les nostres ments, constantment hi teníem la raó per la qual érem allà: les víctimes que causa la presència de mines antipersones, de municions de dispersió, d'altres residus explosius de guerra arreu del món. Persones que, representades a Cartagena per un bon grup de supervivents i representants de comunitats colombianes afectades (com ara poblacions indígenes) varen estar treballant de manera incansable per tal que no oblidéssim ni nosaltres ni els governs i agències internacionals presents aquesta raó. Ells i elles participaven tant en xerrades, conferències o reunions, com responent a mitjans de comunicació, o participant d'altres esdeveniments paral·lels. Des del primer dia, les paraules a la sessió d'inauguració de la Song Kosal1 varen guiar la nostra feina.

Cal destacar alguns dels fets que van tenir lloc en aquella Conferència. Per una banda, Espanya estava a punt d'assumir la Presidència compartida de la Unió Europea i per aquest motiu, s'hi varen mantenir diverses reunions, per saber com enfocaria el tema al si de la Unió, fins a on arribaria el compromís d'Espanya que, a nivell individual, fou d'augmentar l'ajuda. Caldrà veure si els esforços que se'ns varen prometre tenen fruits i la UE pren una acció conjunta decidida contra les mines. Per una altra banda, va haver-hi un convidat "d'honor"; els Estats Units varen deixar-se veure i fer sentir la seva veu, però si algú esperava que el nou títol de Premi Nobel de la Pau hagués tingut una influència tal en el President Obama que li hagués fet veure que no era ni ètic ni lícit, ni congruent continuar mantenint-se al marge d'un instrument internacional humanitari com aquest, anava errat. El representant nord-americà va parlar molt breument perquè no va tenir més remei que fer-ho. Uns dies abans, Ian Kelly, portaveu del Departament d'Estat havia dit que l'Administració Obama havia revisat la seva política en tema de mines i que no canviaria res. La reacció tant dins del país com a fora va ser tan forta, i el govern va rebre tantes crítiques que van haver de rectificar. A Cartagena varen anar-hi per dir que l'Administració Obama estava encara revisant la seva política en tema de mines. Malauradament, no va donar més detalls, ni va proposar un termini, ni com es faria aquesta revisió. Haurem de seguir esperant. Això sí, celebrem que finalment, al cap de més d'una dècada, participessin en la Conferència. Un moment molt emocionant i que va fer esclatar la sala en aplaudiments va ser quan un grup de joves que havien estat al llarg de la setmana en un programa paral·lel rebent formació per esdevenir la nova generació d'activistes, van fer una declaració, demanant a tots els Estats presents que s'impliquessin de debò en fer les accions necessàries per convertir el món en un lloc veritablement segur i en pau, als Estats que no havien signat el Tractat d'Ottawa, que ho fessin d'una vegada i que els escoltéssim, que ells tenien propostes, que també volien contribuir d'ara endavant a fer possible un món lliure de mines.

A més de les ONG, els i les sobrevivents i representants de comunitats afectades, també va haver-hi altres veus de persones significades en els seus àmbits que es van deixar sentir; el cantant colombià Juanes, que va mantenir una conversa oberta amb supervivents colombians i no va deixar, en aquesta ocasió, que el govern colombià s'apropiés del seu discurs i polititzés la seva presència a Cartagena, o la del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez que, amb la rotunditat i claredat a la que ens té acostumats, va fer pujar els colors a més d'un i una. Ell va presentar la seva exposició "Vidas Minadas. 10 años" a Cartagena i va mostrar, sense pal·liatius, a tothom que ho va voler veure, que el terror de les mines no té cap mena de justificació.

Ara tenim un nou Pla d'Acció per als propers 5 anys, un pla detallat de compromisos en totes les àrees de l'acció contra les mines: assistència a víctimes, desminatge, educació en el risc, destrucció d'estocs i cooperació internacional. L'assistència a les víctimes és la part en què s'han fet menys progressos els darrers 10 anys. Firoz Ali Alizada, responsable d'Aplicació del Tractat de la ICBL, i supervivent de mina, va dir: "pel que fa al compliment de les promeses fetes a les víctimes, tot just ens trobem rascant la superfície. Hem de fer front a reptes molt grans per donar un suport ampli i a temps als supervivents, i respectar totalment els seus drets."

La societat civil internacional estem disposats i tenim prou energia per seguir treballant amb força per a aconseguir-ho2.


1. Ambaixadora del Joves contra les Mines la ICBL i supervivent de Cambotja (Tornar)
2. Els documents als què es fa referència en aquest article, es troben disponibles a: www.movimentperlapau.org (Tornar)