Tribuna

Donem la benvinguda al Tribunal Russell sobre Palestina: tenÝem el Dret per˛ ens faltava el Tribunal

Dr. David Bondia Garcia
Professor titular de Dret internacional p˙blic. Universitat de Barcelona
Dr. David Bondia Garcia

David Bondia
Garcia

De forma reiterada, des de diverses instàncies nacionals i internacionals, s'ha denunciat la manca de respecte del Dret internacional per part d'Israel envers el poble palestí, així com les greus violacions del Dret internacional del drets humans i del Dret internacional humanitari ordenades i comeses per membres del govern i de l'exèrcit israelià. És molt més que provable que aquestes vulneracions no s'haurien pogut produir sense comptar amb determinades complicitats...

Teníem el Dret però ens faltava un Tribunal.... Per una part, el Tribunal Internacional de Justícia no té competència per jutjar aquestes violacions ja que Israel no ha acceptat la seva jurisdicció. De moment, no es poden jutjar a les persones responsables, directes o indirectes, dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat comesos contra la població palestina davant del Tribunal penal internacional, ja que Israel no ha ratificat el seu Estatut -haurem d'estar pendents del que es decideix finalment a la conferència de revisió prevista a Kampala a finals de maig d'enguany-. Els tribunals interns israelians es neguen a depurar aquestes responsabilitats individuals. Un porta que quedava oberta, al menys a l'Estat espanyol, era la de la jurisdicció universal; però mitjançant un gran pacte d'Estat entre els dos partits polítics majoritaris, a instàncies del govern socialista i sota pressions d'autoritats estrangeres, l'han retallada i desnaturalitzada. Malauradament, aquesta decisió intenta deixar sense esperança, sense justícia i sense el dret a saber a moltes víctimes de violacions del drets humans; pretén que continuïn sent invisibles, no només allí on han sofert les violacions, sinó ara també en el nostre territori...

Per fer front a aquesta invisibilització de les víctimes i davant d'aquest buit jurisdiccional ha estat necessari recuperar l'esperit del primer Tribunal Russell, que es va celebrar el 1967, per investigar els crims de guerra comesos al Vietnam. Després varen venir d'altres que es varen encarregar de jutjar les atrocitats de les dictadures a Amèrica Llatina, la invasió de l'Iraq i, per fi, ara ja tenim un Tribunal Russell sobre Palestina.

Coincidint amb la presidència semestral del Consell de la UE per part d'Espanya, la primera sessió d'aquest Tribunal es celebrarà a Barcelona, de l'1 al 3 de març, amb el mandat d'estudiar el grau de complicitat de la Unió Europea i dels seus Estats membres en la prolongació de l'ocupació del Territori Palestí i en les violacions dels drets del poble palestí per part d'Israel. Hi ha d'altres sessions previstes: una segona sessió del Tribunal s'està organitzant pel 2010 a Londres, sobre les complicitats i omissions de les empreses transnacionals; posteriorment, s'organitzaran altres sessions a diferents continents per abordar altres complicitats i omissions, especialment les dels Estats Units i de les Nacions Unides i, finalment, el procés es tancarà amb una gran sessió final.

Sota la iniciativa de la Fundació Bertrand Russell i impulsat a Catalunya i Espanya per la coordinadora d'entitats Amb Palestina al Cor -amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de l'ICIP-, a la sessió de Barcelona es jutjaran les complicitats de la UE i dels seus Estats membres en relació a diversos temes concrets com són el dret a l'autodeterminació del poble palestí, el bloqueig de Gaza i l'Operació "Plom Fos", els assentaments i el saqueig dels recursos naturals, l'acord d'associació UE-Israel i l'annexió de Jerusalem Est.
Els responsables de jutjar aquestes complicitats, a la sessió de Barcelona (Michael Mansfield, Gisèle Halimi, José Antonio Martín Pallín, Ronald Kasrils, Mairead Corrigan-Maguire, Cynthia McKinney i Aminata Traoré) són persones de reconegut prestigi intel·lectual que, més enllà de posicions pro-palestines o pro-israelianes, es destaquen que seu posicionament en favor de la defensa dels drets humans i de la vigència i aplicació del dret internacional.

Entre la documentació de la que disposaran els membres del jurat podem destacar l'informe elaborat pel Comitè espanyol i català d'experts del Tribunal Russell, amb el suport de l'ICIP, per a la sessió de Barcelona i per a les posteriors sessions on s'analitza: la fal·làcia de la seguretat i les amenaces a la seguretat humana; la complicitat passiva de la Unió Europea en relació a les violacions del Dret internacional que es deriven de l'ocupació israeliana del Territori palestí; la política exterior espanyola; el comerç d'armes i la cooperació militar i de seguretat entre Espanya i Israel; l'opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d'un mur en el territori palestí ocupat, en especial referència a la qüestió dels assentaments i Jerusalem; les polítiques israelianes respecte els recursos hídrics dels territoris ocupats i les seves conseqüències per a la població palestina; Gaza, l'operació Plom Fos i l'informe Goldstone; les limitacions de l'accés a la justícia internacional de les víctimes palestines de greus violacions dels drets humans; i, l'Apartheid contra el poble palestí.

Així, el Tribunal Russell per Palestina obre la porta a una nova iniciativa que ens recorda que sempre es poden emprendre mesures contra la injustícia mitjançant la mobilització de la societat civil. Es podrà dir que la sentència que emeti el Tribunal Russell no tindrà valor jurídic obligatori -que no vol dir que no tingui valor jurídic- però com va recordar en el seu moment Julio Cortázar, membre del jurat en una de les anteriors sessions del Tribunal, "la veritable eficàcia, la força més autèntica del Tribunal Russell no resideix en l'efecte immediat i circumstancial de les seves reunions, sinó en el treball d'informació universal que es pugui dur a terme sobre la base d'allò que es digui durant les seves sessions. No s'ha de confondre el procediment propi del Tribunal amb les repercussions morals i polítiques que pot tenir la seva sentència. Si bé les sessions són públiques, la capacitat d'una sala és insignificant en relació els milions de persones per a les que l'acció i les conclusions del Tribunal Russell tenen importància".

Si bé la capacitat de la sala pot ser insignificant, el lloc de celebració de la sessió no ho és tant. Posats a jutjar complicitats, hi podríem afegir una més: la meva Universitat, després d'haver acceptat feia mesos acollir la celebració de la sessió de Tribunal Russell en el seu paranimf, ves a saber per quin tipus de pressions, ha decidit de forma casual fer unes obres de reforma just aquells dies. Cap problema, ens emplacem tots, de l'1 al 3 de març, al Saló d'actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Més informació: http://tribunalrussell.blog.pangea.org/lang/ca/