En profunditat

Articles centrals

Els temes que es sotmetran a discussiˇ a la conferŔncia de Kampala

Antoni Pigrau
CatedrÓtic del Departament de Dret Internacional P˙blic de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Junta de l'ICIP
Antoni Pigrau

Antoni Pigrau

La Conferència de Kampala, en la que poden participar amb dret a vot els 111 Estats Part a l'Estatut de Roma haurà d'abordar diverses qüestions, en forma d'esmenes a l'Estatut.

Entre les esmenes que seran sotmeses a debat, la més transcendental és la que fa referència a l'article 5.2 de l'Estatut, relativa a la inclusió d'una definició del crim d'agressió. L'acord va ser impossible en aquest punt el 1998 i la cosa no pinta millor ara. El text proposat per Liechtenstein, en la seva qualitat de President del Grup de Treball sobre el crim d'agressió (proposta de nou article 8 bis) que ha estat funcionant durant aquest període, és un text que contempla diverses opcions. La qüestió conflictiva no està tant en la mateixa definició del crim d'agressió, doncs hi ha acord en atribuir-lo a les persones que "estant en condicions de controlar o dirigir efectivament l'acció política o militar d'un Estat, planifiqui, prepari, iniciï o realitzi un acte d'agressió que, per les seves característiques, gravetat i escala constitueixi una violació manifesta de la Carta de las Nacions Unides". Pel que fa al contingut del concepte d'agressió hi ha també acord en utilitzar la que ja es va formular en la resolució 3314, de l'Assemblea General de l'ONU, de 14 de desembre de 1974. La controvèrsia té a veure amb la relació entre la funció de la Cort (òrgan judicial) i la del Consell de Seguretat (òrgan polític) de la ONU a qui la Carta de les Nacions Unides atribueixi la competència per determinar l'existència d'un acte d'agressió (proposta de nou article 15 bis) i, en concret, sobre la si la Cort pot apreciar l'existència d'un crim d'agressió o està condicionada per la necessitat d'una qualificació prèvia del Consell de Seguretat en aquest sentit. La pitjor de les opcions, des del punt de vista de la independència judicial de la Cort per investigar situacions similars que podrien ser tractades de manera desigual pel condicionament polític del Consell de Seguretat, és la que diu: "Quan no s'hagi fet aquesta determinació, el Fiscal no podrà iniciar la investigació respecte d'un crim d'agressió". No s'ha d'oblidar que tres dels membres permanents del Consell (Estats Units, Rússia i Xina) encara no són Estats Parts en l'Estatut. Probablement una opció com aquesta seria pitjor que un ajornament de la definició del crim.

Una altra de les esmenes previstes en el mateix Estatut és la revisió i possible derogació de la disposició de l'article 124, que permet a un Estat, en el moment de fer-se Part en l'Estatut, d'excloure de la competència de la Cort en relació amb ell, els crims de guerra, durant un període de set anys a partir d'aquella data. Aquesta possibilitat només ha estat utilitzada per França (que hi va renunciar el 2008) i per Colòmbia (els sets anys s'han acomplert el primer de novembre de 2009).

Les altres esmenes es refereixen a la inclusió de noves modalitats de crim o de nous crims en la competència de la Cort Penal Internacional.
Bèlgica ha presentat un esmena, amb el suport d'Alemanya, Argentina, Àustria, Bolívia, Bulgària, Burundi, Cambotja, Eslovènia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Maurici, Mèxic, Romania, Samoa, Suïssa i Xipre, destinada a ampliar als conflictes armats sense caràcter internacional, tres modalitats de crim de guerra que ja estan previstes per als conflictes armats internacionals (article 8.2.b, incisos xvii a xix), que fan referència a l'ús de verí o armes enverinades; a la utilització de gasos asfixiants, tòxics o similars, o líquids, materials o dispositius anàlegs, i a la utilització de certes bales amb certes característiques que les fan més destructives per al cos humà.
Mèxic ha presentat una esmena dirigida a la inclusió com a crim de guerra específic de la utilització d'armes nuclears o l'amenaça de fer-ho.
Els Països Baixos han proposat repetir el procés seguit amb la definició d'agressió, però en relació amb un nou crim de terrorisme. Es tractaria d'incloure un nou incís e) (el crim de terrorisme) i un nou apartat 3 a l'article 5. Un grup de treball prepararia una definició del concepte de terrorisme abans que el crim fos operatiu als efectes de la Cort i només ho seria quan la definició fos aprovada en una ulterior conferència dels Estats Parts.

Trinidad i Tobago ha proposat la inclusió, en l'article 5, d'un nou crim: el tràfic internacional d'estupefaents. De la definició proposada es dedueix que el crim, que tindria diferents modalitats, només seria de la competència de la Cort Penal Internacional quan suposés "una amenaça per a la pau, l'ordre i la seguretat d'un Estat o d'una regió".

Finalment, Noruega ha presentat una esmena dirigida a facilitar la cooperació internacional en l'adequació dels establiments penitenciaris on han d'acomplir condemna les persones condemnades per la Cort, per tal de facilitar que no s'hagin de concentrar, com ha succeït en els casos dels tribunals penals internacionals per a l'antiga Iugoslàvia i Ruanda, en els països més desenvolupats.

A part del debat de les esmenes a l'Estatut estaran ben presents en l'ambient altres aspectes polítics que han complicat aquest període d'infantesa de la Cort Penal Internacional.

Entre ells, el trist paper del Consell de Seguretat en el cas Darfur, en el que, després de sotmetre la situació a la Cort Penal Internacional per tal que fos investigada, ha rebut amb sorpresa i gran incomoditat l'ordre de detenció contra el president d'aquest país i ha estat incapaç, fins ara, d'exercir la pressió suficient sobre Sudan per tal que cooperi amb la Cort.

Un altre dels afers enverinats que els Estats Parts tenen sobre la taula és el dels efectes de la Declaració unilateral de l'Autoritat Nacional Palestina d'acceptació de la competència de la Cort formalitzada el 22 de gener de 2009, amb caràcter retroactiu i efectes des del primer de juliol de 2002. L'acceptació d'aquesta declaració emesa per l'únic representant internacionalment reconegut de la població i el territori palestins com equivalent a la presentada per un "Estat", segons l'article 12.3 de l'Estatut obriria la competència de la Cort als crims comesos en aquell territori o per palestins, i especialment en relació amb els atacs d'Israel sobre la franja de Gaza de desembre de 2008 i gener de 2009. La interpretació contrària significaria admetre un espai i una gent en el món sense representació internacional, per tant, que la protecció de la Cort Penal Internacional no podria arribar a exercir-se en relació amb el territori i la població de Palestina fins la creació d'un Estat palestí. En aquest sentit, una declaració interpretativa dels Estats Part que es diuen compromesos amb la creació d'un Estat palestí, en relació amb l'equiparació de l'Autoritat Nacional Palestina a un Estat, als efectes de l'Estatut de la Cort Penal Internacional, seria de gran valor jurídic des del punt de vista d'evitar la impunitat pels crims comesos a la franja de Gaza àmpliament documentats en els informes realitzats per Amnistia Internacional, Human Rights Watch i els comitès d'experts nomenats per la Lliga d'Estat Àrabs i pel Consell de Drets Humans de la ONU.

Per a més informació:
Web de la Cort Penal Internacional
Web de la Coalició per la Cort Penal Internacional
Web de la Conferència de Kampala