En profunditat

Articles centrals

La geografia de la Cort Penal Internacional

Pablo Aguiar
TŔcnic de l'ICIP
Mapa de païssos que formen part de la Cort Penal Internacional

La Cort Penal Internacional (des d'ara CPI) té una vocació universal, tanmateix des de l'adopció de l'estatut de la Cort, al 1998, es va trigar quatre anys en aconseguir les seixanta ratificacions necessàries per a la seva entrada en vigor, el juliol de 2002. Actualment són 111 els estats que han signat i ratificat l'esmentat estatut, 37 països que l'han signat però encara no l'han ratificat i 46 que no han fet cap de les dues coses. Com es pot veure en el següent mapa, la distribució geogràfica és molt desequilibrada.

L'espai regional més clarament favorable a la Cort és Europa Occidental. Amb l'única excepció de Mònaco i el Vaticà, tots els països en formen part. A Europa Central i Oriental la resposta ha estat menys unànime: ens trobem amb 17 països que en formen part i set signataris però que no l'han ratificat, entre els quals, la Federació Russa. També hi ha cinc països que encara no han signat ni ratificat, entre els que destaquen Turquia i Bielorrússia.

El següent espai regional on els membres de la Cort són majoritaris és Amèrica: tots els països en són membres (25), a excepció de quatre estats caribenys que han signat però no ratificat i uns altres sis que no han ni signat, destacant els EUA, Cuba i alguns països centreamericans. El cas dels EUA és especial ja que en el darrer dia de mandat de Clinton, va signar el tractat. Tanmateix, el maig de 2002, sota la presidència de Bush Jr., EUA va enviar una carta al Secretari General de NNUU renunciant a la seva signatura. Poques setmanes després Israel va actuar de la mateixa manera.

A Àfrica resulta senzill fer una distinció geogràfica: l'espai subsaharià és majoritàriament part de la Cort, com ho demostra l'alt nombre de ratificacions (30); tot i existir alguns països que encara no l'han ratificat (11) i d'altres que no l'han signat (7). Per contra, al Nord d'Àfrica ens trobem un espai sense cap estat membre de la Cort i amb països que només l'han signat (4) o els que ni tant sols ho han fet (4). Aquest escenari és molt semblant al d'Orient Mitjà, on només Jordània és país membre de la Cort.

La resta del continent asiàtic i Oceania són terrenys també majoritàriament contraris a la CPI. Només 14 països -entre els que destaquen Austràlia, Japó, Nova Zelanda o Corea del Sud- han signat i ratificat el tractat; per la seva part tan sols tres estats resten pendents de ratificació. Per últim, quasi la meitat dels països del món que no han signat ni ratificat es troben en aquests continents (23 de 47).

Actuacions de la Cort Penal Internacional:

Si fem ara una lectura geogràfica dels països en els quals la CPI ha actuat el panorama és rotund: els quatre casos iniciats fins ara, així com el que es manté en estudi, són a països africans:

República Democràtica del Congo: Es va convertir en el primer cas investigat per la Cort quan el fiscal Moreno-Ocampo va amenaçar amb començar les indagacions. Al novembre de 2003 les autoritats del Congo van requerir la intervenció de la Cort, transformant-se en un cas a petició d'un país membre de la CPI. Les acusacions són contra quatre dirigents de diferents grups rebels de la part oriental del país.

Uganda: Al desembre de 2003 el president d'Uganda va demanar al fiscal que investigués les actuacions de les forces rebels anomenades Exèrcit de Resistència del Senyor. Les acusacions es dirigeixen contra quatre alts dirigents d'aquesta guerrilla.

República Centreafricana: És el primer cas iniciat on els crims sexuals superen en nombre als crims d'homicidi. El govern centreafricà va remetre el cas al fiscal. La primera acusació és contra Jean Pierre Bemba, polític de la R.D. del Congo on va exercir de vicepresident. Els càrrecs contra Bemba són com a líder del grup rebel Moviment d'Alliberament del Congo, acusat d'envair el territori centreafricà per tal de donar suport a l'antic president Patassé.

Sudan (Darfur): Es tracta d'un cas excepcional ja que es persegueix persones provinents d'un país no membre de la CPI per crims comesos en el seu mateix territori. Aquesta circumstància és possible gràcies a l'aprovació per part del Consell de Seguretat de NNUU d'una resolució demanant al fiscal que iniciï les investigacions. Les persones acusades inclouen a Omar al-Baixir, actual president del país.

Kenya: Al novembre de 2009 el fiscal va demanar l'autorització de la Sala de Questions Preliminars per tal d'iniciar el cas de motu propio. La Sala ha autoritzat recentment la investigació.

A la vista de l'extensió geogràfica i de les actuacions portades a terme per la CPI es poden extreure algunes conclusions:

La Cort no és un tribunal universal: ni el país més poderós del món ni el continent més poblat són territoris favorables a la CPI. El nord d'Àfrica, Orient Mitjà, la resta del continent asiàtic i Oceania són regions on els països membres de la Cort són minoria o fins i tot excepció. Cal treballar perquè una majoria aclaparadora de països part de la CPI faci que la pressió de situar-se'n fora sigui més insuportable que la de ratificar el tractat.

D'altra banda, tres dels cinc casos en marxa han estat fruit de peticions dels governs respectius. La subsidiarietat de la CPI es recull a l'estatut de Roma, però originàriament no es pensava que donar suport a administracions de justícia incapaces de jutjar els greus crims comesos al seu territori fos la seva principal funció. Tot i no dedicar-se a jutjar els dictadors de torn, benvinguda serà si es lluita -encara que sigui d'una altra manera- contra la impunitat. Tanmateix no deixa de resultar estrany l'esbiaixada africanista de la Cort... o és que les greus violacions només es cometen en aquest continent?