Editorial

Abolir les armes nuclears i assolir el desarmament cultural, objectius indestriables de la lluita per la pau

Rafael Grasa
President de l'ICIP

A partir d'ara, cap història podrà explicar-se com si fos la única. No pot haver-hi una sola història, atès que existeixen nombrosos punts de vista (John Berger)

Evitar que el vaixell s'enfonsi mentre construïm una nau de nova generació (Otto Neurath)

A finals d'agost, a Tavertet, ens va deixar Raimon Panikkar, el pensador català més influent a la història de Catalunya després de Ramon Llull (vegeu, El bloc de l'ICIP) . La seva obra, coherent amb la seva pràctica vital, ens dóna lliçons i idees molt aprofitables per a construir la pau, molt útils l'any que s'ha commemorat el 65è aniversari d'Hiroshima i Nagasaki i el 40è de la vida del Tractat de No Proliferació Nuclear, que durant el mes de maig de 2010 visqué la vuitena conferència de revisió a Nova York, precedida d'una conferència alternativa. Aquesta és la raó que sigui el tema central, en profunditat del número 4 de Per la Pau/Peace in Progress, amb articles de Jordi Armadans, Rafael Grasa i Rebecca Johnson.

Imatge extreta del llibre: Wasurerarenai Anohi

Font: Wasurerarenai Anohi

Tots tres articles, així com les tesis dels principals experts acadèmics i de la societat civil, coincideixen: el TNP era i és clau, central, per a gestionar la no proliferació nuclear, però era i és insuficient per resoldre els problemes generats per les armes nuclears en la política internacional, un problema important i central en l'agenda vint anys després de la fi de la guerra freda. Encara més, si ja era insuficient fa quaranta anys, encara ho és més en l'actualitat, atès que fa vies d'aigua ara ja en els tres pilars que el conformen: la no proliferació, el desarmament nuclear i el dret a l'ús pacífic de l'energia nuclear. El problema, punyent, és habitual en la tasca de construcció de la pau i de l'ordre internacional: el vell es necessita, però és insuficient; el nou no acaba de néixer. Així doncs, com podem millorar i reforçar el TNP, imprescindible encara, i avençar a l'ensems envers un futur que superi, tot començant per una convenció que aboleixi les armes nuclears, les insuficiències del TNP?

Raimon Panikkar, molt proper en les seves idees al que des de la investigació per a la pau ha denominat transformació de conflictes, ens dóna justament pistes per acarar el problema. Com ell havia dit diverses vegades, gran part de la seva vida i obra estigué centrada en el tema de la interculturalitat i de la pau, tot insistint en dues idees: resoldre els problemes de la pau requereix gosadia, pensament i acció nova i, també, visió global, comprehensiva, capacitat de superar la lluita entre concepcions i visions, cercant nous camins, tot acceptant que –com diu Berger en la citació que obre aquest text- el món actual ha canviat, són, de fet, móns diferents que xoquen entre si. Panikkar parlà d'aquest tema a Pau i interculturalitat, al·ludint a una crisi de "kosmologies", d'enfocaments o paradigmes globals que entren en conflicte obligant, per superar el problema, no a optar entre ells –tot eliminant la resta-, en funció de la major veritat o utilitat d'un d'ells, sinó a superar les diferències, tot construint quelcom de nou. Per fer-ho cal optar per obrir-se a l'altre, pel desarmament cultural, tot acceptant la realitat material de la interculturalitat, és a dir, partint de la base, en citació literal, que «les diferències culturals són diferències humanes i no les podem eliminar ni ignorar quan tractem els problemes humans».

En el nostre cas, no es tracta d'optar entre el TNP i una futura convenció com a element articulador de les campanyes del moviment per a la pau, sinó d'articular un programa que permeti lluitar per ambdues coses, que permeti diverses fases i visions, tot facilitant-ne les aliances. I, en un context temporal més gran, acceptant que abolir les armes nuclears no és incompatible amb la no proliferació i la gestió dels arsenals mentre existeixin.

Respecte de la manera de fer-ho, potser cal adaptar la metàfora d'un antimilitarista poc conegut, un antic membre del Cercle de Viena i del positivisme lògic, Otto Neurath, tot parlant de la continuada feina de refer el coneixement científic fruit de la successió de conjectures i de refutacions: evitar que el vaixell s'enfonsi, atès que cal que continuï navegant; s'ha de reparar mentre construïm alhora una nau de nova generació, sense tenir un disseny clar del resultat final.