En profunditat

Per saber-ne mÚs

Sobre l'armament nuclear

En aquesta ocasió oferim tres tipus de materials que creiem poden ser d'utilitat per a conèixer més a fons els temes relacionats amb l'armament nuclear.

En primer lloc un mapa amb els països membres del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) tot distingint entre els posseïdors d'armament nuclear i els que no. També es recullen els actuals quatre estats (Corea del Nord, India, Pakistan i Israel) no membres del tractat.

Mapa amb els països membres del TNP posseïdors d'armament nuclear

En segon lloc un recull de recursos - ja siguin llibres, pàgines web o organitzacions - dedicats a l'anàlisi de les armes nuclears.

Per últim, per primera vegada en català, oferim el text complet del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). 

Llibres:

Perry, J. William, Scowcroft Brent & Charles D. Furgusen. U.S. Nuclear Weapons Policy. Council on Foreign Relations, Independent Task Force Report. No. 62, USA 2009

El Council on Foreign Relations és un think tank, una organització no partidista, independent i també editora, que procura informar els ciutadans de l'estat del sistema global i de les opcions de política exterior pels Estats Units i per altres països. El Council patrocina les anomenades Independent Task Forces, que inclouen membres de la societat civil, així com representants dels governs, entre d'altres. Aquestes Task Forces estan dissenyades per orientar el debat públic sobre assumptes de política exterior.

U.S. Nuclear Weapons Policy és un informe provinent de l'Independent Task Force que té com a objectiu fer recomanacions pel que fa a les polítiques dels EUA i avaluar l'estat actual de les armes nuclears en el període de postguerra freda. El tema central de l'informe és com abordar l'eliminació de les armes nuclears, que perfila una agenda sota la responsabilitat de l'Administració Obama. Aquesta agenda es basa en la necessitat d'establir programes preventius per tal de reduir i protegir els arsenals nuclears ja existents, i impedir la creació de nous arsenals per assegurar que, ni tan sols en un clima geopolític hostil, mai no s'utilitzaran armes nuclears. Segons l'informe, l'Administració Obama ha d'assumir una posició de lideratge assegurant que els passos per reduir el perill de proliferació nuclear es prenen durant els quatre propers anys. Els capítols de l'Informe inclouen: La necessària avaluació d'una nova política (Capítol 1); El nou entorn de seguretat (Capítol 2); Relacions entre Rússia i els EUA (Capítol 3); Relacions entre Xina i els EUA (Capítol 4); Prevenció de la Proliferació (Capítol 5); Pràctiques de seguretat i el futur del complex nuclear dels EUA (Capítol 6), i una sèrie de recomanacions i propostes per a les politiques dels EUA. Aquestes recomanacions inclouen mesures per avançar cap a la consecució d'objectius importants: evitar el terrorisme nuclear i reforçar un règim de no proliferació nuclear.

Dokos, P. Thanos. Countering the Proliferation of Weapons of Mass Destruction: NATO and EU options in the Mediterranean and the Middle East. London: Routledge Taylor & Francis Group, 2008.

Segons Dokos entre els fenòmens geoestratègics més significatius del període de post guerra freda està l'adquisició de capacitats de fabricació d'armament perillós per part dels estats en desenvolupament del Sud. Aquests estats han augmentat els seus arsenals com a resposta a conflictes regionals, gràcies a l'ajut militar dels superpotències, i la creença compartida que el poder militar garanteix un cert estatus en el sistema internacional. Al món de la postguerra freda els estats en desenvolupament s'han convertit en poders regionals i tenen ambicions què sovint els enfronten amb els estats desenvolupats. Per aquests estats en desenvolupament obtenir una Arma de Destrucció Massiva (WMD) seria assolir l'estatus de potencia regional i, d'aquesta manera poder desafiar la dominació del sistema internacional per part dels estats del Nord. La inestabilitat regional ha fet de l'ús, el desenvolupament i la proliferació nuclear un assumpte de gran importància a les agendes estratègiques dels estats en desenvolupament. L'OTAN encarava al juny de 1994 aquest problema amb el seu document "Marc Polític sobre les armes de destrucció massiva", que s'ha inclòs de llavors ençà en tots els documents de l'aliança avançats per l'organització, i la UE també ha fet de la no proliferació un assumpte central, com ho demostren els documents "L'estratègia de Seguretat Europea" i "L'estratègia de la UE en contra de la Proliferació d'Armes de Destrucció Massiva" (2003). Les armes de destrucció massiva han estat un assumpte central en la política de seguretat nacional dels EUA també. Dokos es posiciona a favor de la necessitat que les accions contra la proliferació s'estudiïn a fons, sent que continuaran jugant un paper important durant aquest segle. Aquest llibre, utilitzant la literatura existent, intenta avaluar l'amenaça que les armes de destrucció massiva suposen per a la seguretat Occidental. Fa això des de diversos angles, que s'exploren en detall en tots els seus capítols. Aquests són: L'entorn de seguretat emergent a la Mediterrània i l'Orient Mitjà (Capítol 1); Desenvolupaments recents en control d'armes i no-proliferació (Capítol 2); Avaluant l'amenaça de la proliferació (Capítol 3); Terrorisme amb armes de destrucció massiva (Capítol 4); Capacitats en armes de destrucció massiva de països seleccionats a la Mediterrània i l'Orient Mitjà (Capítol 5); Proliferació d'armes de destrucció massiva: amenaces i desafiaments a la seguretat Occidental i la resposta de l'OTAN (Capítol 6); Principis bàsics de l'estratègia dels EUA contra la proliferació (Capítol 7) i; la resposta de La UE a proliferació d'armes de destrucció massiva (Capítol 8).

Weapons of Mass Destruction Commission, final report, Weapons of Terror: Freeing the World of Nuclear, Biological, and Chemical Arms, Stockholm, Sweden, 1 june 2006

Weapons of mass destruction commission
www.wmdcommision.org

La Comissió sobre Armes de Destrucció Massiva és una organització fonamentalment finançada pel govern suec. Va néixer com a resposta a la necessitat de crear una comissió internacional independent dedicada a la no proliferació, al control d'armes i al desarmament d'armes de destrucció massiva. L'informe definitiu d'aquesta comissió, 'Armes del Terror: Alliberant el Món de Armes Nuclears, Biològiques i Químiques' (2006) segueix la tradició d'altres tres informes finançats també pel govern suec en el mateix àmbit: Seguretat comuna (Suècia, 1982), Informe de la Comissió de Canberra sobre l'eliminació d'armes nuclears (Austràlia ,1996), i el del Fòrum de Tokio per a la no proliferació nuclear i el desarmament (Japó, 1998). L'actual informe està dissenyat per encarar l'estat de la qüestió en el referent a armes nuclears, biològiques i químiques i servir com a agenda pràctica per a la prevenció de la proliferació i per promoure el desarmament global d'armes de destrucció massiva. Fa això accentuant la necessitat d'una aproximació cooperativa sobre la seguretat col·lectiva, mentre subratlla l'important paper que els Estats Units juguen alhora de definir les actuacions a prendre. L'informe està dedicat a dues qüestions principals: Per què és necessària l'acció? i Què s'ha de fer?. Els capítols inclouen: Desarmament que es reanima (Capítol 1); Armes de terror: amenaces i respostes (Capítol 2); Armes nuclears, Biològiques i Químiques (Capítols 3, 4 i 5); Mecanismes de lliurament, defenses missilístiques i armes a l'espai (Capítol 6); Control d'exportacions, ajuda internacional, i actors no governamentals (Capítol 7); Conformitat, comprovació, aplicació i el paper de les Nacions Unides (Capítol 8), seguides per una sèrie de recomanacions fetes per la Comissió i un resum del treball que s'ha fet des del seu naixement al 2003. Tot això se'n fa amb l'objectiu final "De treballar cap a la prohibició de totes les armes de destrucció massiva d'una vegada i per sempre més"

Allison T. Graham, Coté R. Owen, Flakenrathe A. Richard, & Steven E. Miller. Avoiding Nuclear Anarchy: Containing the Threat of Loose Russian Nuclear Weapons and Fissile Material. CSIA Studies in Intrenational Security No. 12. The MIT Press. Cambridge, Massachusettes, 1996

En aquest llibre s'analitzen les conseqüències potencials que 'la fuita nuclear' i la proliferació d'armes de l'antiga Unió Soviètica podrien tenir per a la seguretat nacional dels EUA. Els autors afirmen que, mentre que l'amenaça de que armes nuclears puguin ser venudes al mercat negre internacional i/o que es passen de contraban per un "estat canalla" o un grup terrorista és alta, els Estats Units no tenen cap mecanisme de defensa fiable per controlar aquests perills. Basat en informació rebuda d'oficials governamentals tant de l'oest com de l'antiga URSS, el llibre detalla aquestes noves amenaces nuclears i exposa com refer la política de seguretat nacional dels EUA per encarar-s'hi. L'estudi té tres objectius: a) cridar l'atenció sobre l'amenaça directa més seriosa pels interessos dels EUA: la fuita nuclear; b) definir l'amenaça de fuita nuclear en detall, mirant les conseqüències potencials, per tal que guiar la política exterior dels EUA en ordre per tal d'impedir a aquesta amenaça convertir-se en una realitat; i c) tractar aquesta amenaça com una prioritat per tal de ser resolta urgentment, lo qual requereix col·laboració amb el govern rus (que, segons els autors, ha estat faltant). Aquests objectius s'exploren dins dels quatre capítols del llibre. Aquests són: Riscs de fuita nuclear (Capítol 1); El que està en joc: la fuita nuclear com amenaça als interessos dels EUA (Capítol 2); Respostes: insuficiències de la política americana (Capítol 3); El Desafiament: una resposta proporcionada amb el que està en joc (Capítol 4). Segons els autors, l'amenaça de que un arma nuclear exploti dins dels EUA, Rússia, Europa o l'Orient Mitjà ha augmentat des de la caiguda del Mur de Berlín. El desafiament més gran associat amb el llegat nuclear soviètic és, així, realçar la seguretat i la protecció davant les armes nuclears i els materials nuclears que es concentraven dins de Rússia, per tal d'evitar l'adquisició d'armes nuclears per noves mans.

Allison T. Graham, Carnesale Albert, Joseph S. Nye Jr (editors) Hawks, Doves & Owls : An Agenda for Avoiding Nuclear War. W. W. Norton & Company. London, 1985

Aquest llibre serveix com a bon exemple de com la possibilitat de guerra nuclear es tractava durant la guerra freda. Es pot utilitzar com a referència per tal d'examinar el clima geopolític dels anys vuitanta, un temps en què un final de la guerra freda no era previsible en un futur pròxim. El llibre s'escriu per a policy-makers, ciutadans, experts en armes nuclears i seguretat internacional, i estudiants. El llibre és una mena de continuació de Living with Nuclear Weapons (1983) i té el propòsit de comprometre el lector en el debat sobre "l'assumpte més important del nostre temps: Com evitar una guerra nuclear entre els Estats Units i la Unió Soviètica?". Fa això examinant l'adquisició d'armes nuclear, les polítiques d'ús i de no ús, les iniciatives diplomàtiques i el control d'armes, i els efectes d'aquestes sobre la probabilitat de la guerra nuclear. Els autors afirmen que l'objectiu principal dels EUA hauria de ser protegir i defensar els valors dels EUA i els seus interessos tot evitant una guerra nuclear amb la Unió Soviètica. Mentre que la "construcció/destrucció" d'armes és allò que rep la majoria atenció, els autors assenyalen el paper vital que uns altres temes juguen alhora d'avaluar la probabilitat de guerra. Aquests inclouen els errors comesos per màquines, gent i organitzacions, totes les quals han rebut poca atenció al sí del debat sobre la guerra nuclear. El propòsit de Hawks, Doves and Owls és desenvolupar una estructura conceptual per avaluar els riscs de guerra nuclear, i identificar accions que reduirien la probabilitat de la seva aparició. El llibre es divideix en 3 seccions: La forma del problema; Camins cap a una guerra nuclear; i Conclusions, incloent-hi una "Agenda per a l'acció".

Carnesdale, Albert, Doty, Paul, and Stanley Hoffman et al. Living with Nuclear Weapons. The Harvard Nuclear Study Group. Harvard University Press. London. 1983

Aquest llibre està escrit per sis becaris de Harvard que col·laboraven en un esforç col·lectiu per donar diverses perspectives sobre els temes nuclears. És un document valuós donat que es pot veure com a anàlisis de les tendències dominants sobre armes nuclears durant els primers anys vuitanta. El llibre està dissenyat per presentar tots els angles del debat nuclear i comprometre el públic considerant que el "dilema nuclear" s'encari amb la comunitat global. El tema central és: "Pot la humanitat continuar vivint amb armes nuclears?" Intenta tractar aquesta qüestió examinant la història dels arsenals nuclears i també els contemporanis; assenyala els escenaris potencials que podrien desembocar en una guerra nuclear; analitza quines mesures es poden considerar per tal de promoure el control d'armes i el desarmament; estudia els perills de la proliferació nuclear; analitza les estratègies nuclears; tots ells amb el propòsit de generar opinió pública informada i encoratjar la gent per que prengui consciencia sobre les armes nuclears. Els autors creuen que el pensament individual i el desenvolupament de creences personals son necessàries perquè es produeixi la mobilització de la societat civil sobre els temes nuclears i, alhora en un moment en el qual els mitjans de comunicació són responsables de la divulgació dels fets, institucions com les universitats han d'assumir la responsabilitat de donar al públic un punt de vista objectiu i no partidista dels afers globals. Això s'ha de fer per concedir un paper participatiu a la societat civil en les decisions politiques. Living with Nuclear Weapons està escrit com a resposta a aquesta necessitat i és divideix en tres seccions: La paradoxa nuclear; La situació actual; i Què es pot fer?. Està escrit amb un llenguatge clar i concís per tal de poder arribar a tot tipus de lectors.

Institucions:

The Acronym Institute for Disarmament Diplomacy

http://www.acronym.org.uk

Aquest institut ha estat treballant des de 1995 per promoure aproximacions eficaces a la seguretat internacional, el desarmament i el control d'armes. Comprometent-se amb governs i amb la societat civil, Acronym Institute proporciona informació, anàlisi i pensament estratègic en un ampli ventall de temes pertinents a la pau i la seguretat, amb un èmfasi especial en tractats i iniciatives multilaterals.

L'Acronym Institute treballa amb policy-makers i organitzacions no governamentals per promoure la no-proliferació i el desarmament nuclear, difonen informació i tractant de maximitzar les oportunitats de negociació en tots els fòrums possibles. Quan les mesures de control d'armes es troben bloquejades, com actualment la ratificació del tractat i la prohibició proposada en la producció de materials fissionables, l'Acronym Institute treballa per promoure un diàleg constructiu i enfocaments alternatius.

L'Acronym Institut aspira a:

  • Proporcionar informació altament fiable, fer un seguiment de qualitat de les negociacions a les NU, la Conferència pel Desarmament, i del procés de revisió del TNP. Les publicacions inclouen els ACRONYM Reports sobre les negociacions del CTBT i del procés de revisió del TNP. El Acronym Institute Blog ofereix cobertura i comentaris de conferències internacionals clau.
  • Promoure altres ratificacions i la plena aplicació dels tractats de control d'armes;
  • Promoure converses entre els estats amb armes nuclears i identificar accions concretes per tal de progressar en la transparència, control d'armes i mesures de confiança, centrant-se en iniciatives unilaterals, acords o declaracions conjuntes, així com negociacions multilaterals;
  • Intercanviar informació i sobre armes i els assumptes relacionats amb la no proliferació entre els diplomàtics, els parlamentaris i els funcionaris, amb vistes a una més eficaç participació, especialment en els estats situats en regions d'alta tensió o de risc de proliferació.

Oficina de Nacions Unides per al Desarmament

El Departament per a Afers de Desarmament es va establir al 1998 com a part del programa del Secretari General per a la reforma de NNUU. Posteriorment, el 2007, es convertia en l'Oficina de Nacions Unides per al Desarmament (UNODA).

L'Oficina promou l'objectiu del desarmament nuclear i la no-proliferació així com l'enfortiment dels diferents règims de desarmament. També promou esforços de desarmament en l'àmbit de les armes convencionals.

UNODA proporciona suport substantiu i organitzatiu per a l'Assemblea General i el seu Comitè Primer, la Comissió de Desarmament, la Conferència sobre Desarmament i la resta d'organismes relacionats amb el desarmament al sí de les Nacions Unides.

UNODA dóna suport al desenvolupament i l'aplicació de mesures de desarmament pràctiques després d'un conflicte, com desarmar i desmobilitzar als anteriors combatents i ajudar-los a reintegrar-se en la societat civil. A més compta amb diverses publicacions:

  • Anuari de Desarmament de Nacions Unides
    Una font rica en coneixement històric sobre el desenvolupament, tendències i fites aconseguides en l'àmbit del desarmament multilateral durant més de trenta anys. La primera part conté una compilació anual de texts i estadístiques de les resolucions i decisions sobre desarmament preses per l'Assemblea General. La segona part presenta els temes principals des d'una perspectiva multilateral durant l'any i una cronologia sobre els temes tractats. Disponible al web d'UNODA.
  • UNODA Update
    Un butlletí electrònic trimestral que dóna informació rellevant sobre desarmament i també sobre les activitats d'UNODA. Disponible al web d'UNODA.
  • ODA Occasional Papers
    Una publicació bianual amb presentacions fetes a esdeveniments internacionals, simposis, seminaris o tallers organitzats per l'UNODA o els seus centres regionals a Lima, Lomé o Katmandú. Disponible al web d'UNODA.
  • UNODA website. http://www.un.org/disarmament
    Un lloc web complet sobre tots els assumptes relacionats amb el desarmament, la no-proliferació i el control d'armes, inclou: base de dades amb buscador de resolucions sobre desarmament i decisions que es remunten a la cinquanta-dosena sessió (1997); registre de Nacions Unides sobre armes convencionals; base de dades amb el text i status dels tractats; recursos d'educació; etc...

Material elaborat per Hannah Mccurdy

TRACTAT SOBRE LA NO PROLIFERACIÓ DE LES ARMES NUCLEARS (TNP)1

Firmat a Washington, Londres i Moscou el 1r de juliol de 1968
Entrada en vigor el 5 de març de 1970


Els Estats que concerten aquest Tractat, denominats d'ara endavant les Parts al Tractat,

Considerant les devastacions que una guerra nuclear infligiria a la humanitat sencera i la consegüent necessitat de fer tot el possible per evitar el perill de semblant guerra i d'adoptar mesures per salvaguardar la seguretat dels pobles,

Estimant que la proliferació de les armes nuclears agreujaria considerablement el perill de guerra nuclear,

De conformitat amb les resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides que demanen que es concerti un acord sobre la prevenció d'una major disseminació de les armes nuclears,

Comprometent-se a cooperar per facilitar l'aplicació de les salvaguardes de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica a les activitats nuclears de caràcter pacífic,

Expressant el seu suport als esforços d'investigació i desenvolupament i altres esforços per promoure l'aplicació, dins el marc del sistema de salvaguardes de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, del principi de la salvaguarda eficaç del corrent de materials bàsics i de materials fissionables especials mitjançant l'ocupació d'instruments o d'altres mitjans tècnics en certs punts estratègics,

Afirmant el principi que els beneficis de les aplicacions pacífiques de la tecnologia nuclear, inclosos qualssevol subproductes tecnològics que els Estats posseïdors d'armes nuclears puguin obtenir del desenvolupament de dispositius nuclears explosius, hauran de ser assequibles per a fins pacífics a totes les Parts al Tractat, siguin aquestes Parts Estats posseïdors o no posseïdors d'armes nuclears,

Convençuts que, en aplicació d'aquest principi, totes les Parts al Tractat tenen un dret a participar en l'intercanvi més ampli possible d'informació científica per al major desenvolupament de les aplicacions de l'energia atòmica amb finalitats pacífiques i a contribuir a l'esmentat desenvolupament per si soles o en col•laboració amb altres Estats,

Declarant la seva intenció d'aconseguir l'abans possible l'aturada de la cursa d'armaments nuclears i d'emprendre mesures eficaces encaminades al desarmament nuclear,

Demanant encaridament la cooperació de tots els Estats per a l'assoliment d'aquest objectiu,

Recordant que les Parts al Tractat pel qual es prohibeixen els assaigs amb armes nuclears en l'atmosfera, l'espai ultraterrestre i sota l'aigua, de 1963 van expressar en el Preàmbul d'aquest Tractat la seva determinació de procurar assolir la suspensió permanent de totes les explosions d'assaig d'armes nuclears i de prosseguir negociacions amb aquest fi,

Desitjant promoure la disminució de la tibantor internacional i l'enfortiment de la confiança entre els Estats per tal de facilitar l'aturada de la fabricació d'armes nuclears, la liquidació de totes les reserves existents de tals armes i l'eliminació de les armes nuclears i dels seus vectors als arsenals nacionals en virtut d'un tractat de desarmament general i complet sota estricte i eficaç control internacional,

Recordant que, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, els Estats han d'abstenir-se en les seves relacions internacionals de recórrer a l'amenaça o a l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol estat, o en qualsevol altra forma incompatible amb els Propòsits de les Nacions Unides, i que han de promoure l'establiment i manteniment de la pau i la seguretat internacionals amb la menor desviació possible dels recursos humans i econòmics del món cap als armaments,

Han convingut en el següent:

ARTICLE I

Cada Estat posseïdor d'armes nuclears que sigui Part al Tractat es compromet a no traspassar a ningú armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius ni el control sobre tals armes o dispositius explosius, sigui directament o indirectament; i a no ajudar, encoratjar o induir en cap forma a cap Estat no posseïdor d'armes nuclears a fabricar o adquirir d'una altra manera armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius, ni el control sobre tals armes o dispositius explosius.

ARTICLE II

Cada Estat no posseïdor d'armes nuclears que sigui Part al Tractat es compromet a no rebre de ningú cap traspàs d'armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius ni el control sobre tals armes o dispositius explosius, sigui directament o indirectament; a no fabricar ni adquirir d'una altra manera armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius, i a no demanar ni rebre cap ajuda per a la fabricació d'armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius.

ARTICLE III

  1. Cada Estat no posseïdor d'armes nuclears que sigui Part al Tractat es compromet a acceptar les salvaguardes estipulades en un acord que ha de negociar-se i concertar-se amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, de conformitat amb l'Estatut de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica i el sistema de salvaguardes de l'Organisme, a efectes únicament de verificar el compliment de les obligacions assumides per aquest Estat en virtut d'aquest Tractat amb vista a impedir que l'energia nuclear es desviï d'usos pacífics cap a armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius. Els procediments de salvaguardes exigits pel present article s'aplicaran als materials bàsics i als materials fissionables especials, tant si es produeixen, tracten o utilitzen en qualsevol planta nuclear principal com si es troben fora de qualsevol instal•lació d'aquest tipus. Les salvaguardes exigides pel present article s'aplicaran a tots els materials bàsics o materials fissionables especials en totes les activitats nuclears amb finalitats pacífiques realitzades al territori de l'esmentat Estat, sota la seva jurisdicció, o efectuades sota el seu control en qualsevol lloc.
  2. Cada Estat Part al Tractat es compromet a no proporcionar:
    • materials bàsics o materials fissionables especials, ni
    • equip o materials especialment concebuts o preparats per al tractament, utilització o producció de materials fissionables especials, a cap Estat no posseïdor d'armes nuclears, per a finalitats pacífiques, llevat que aquests materials bàsics o materials fissionables especials siguin sotmesos a les salvaguardes exigides pel present article.
  3. Les salvaguardes exigides pel present article s'aplicaran de manera que es compleixin les disposicions de l'article IV d'aquest Tractat i que no obstaculitzin el desenvolupament econòmic o tecnològic de les Parts o la cooperació internacional en l'esfera de les activitats nuclears amb finalitats pacífiques, inclòs l'intercanvi internacional de materials i equip nuclears per al tractament, utilització o producció de materials nuclears amb finalitats pacífiques de conformitat amb les disposicions del present article i amb el principi de la salvaguarda enunciat en el Preàmbul del Tractat.
  4. Els Estats no posseïdors d'armes nuclears que siguin Parts al Tractat, individualment o juntament amb altres Estats, de conformitat amb l'Estatut de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, concertaran acords amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica a fi de satisfer les exigències del present article. La negociació d'aquests acords començarà dins dels cent vuitanta dies següents a l'entrada en vigor inicial d'aquest Tractat. Per als Estats que dipositin els seus instruments de ratificació o d'adhesió després d'aquell termini de cent vuitanta dies, la negociació d'aquests acords començarà a tot tardar en la data de l'esmentat dipòsit. Tals acords hauran d'entrar en vigor, a tot estirar, en el terme de divuit mesos a comptar a partir de la data d'iniciació de les negociacions.

ARTICLE IV

  1. Res del que s'ha disposat en aquest Tractat s'interpretarà en el sentit d'afectar el dret inalienable de totes les Parts al Tractat de desenvolupar la investigació, la producció i la utilització de l'energia nuclear amb finalitats pacífiques sense discriminació i de conformitat amb els articles I i II d'aquest Tractat.
  2. Totes les Parts al Tractat es comprometen a facilitar l'intercanvi més ampli possible d'equip, materials i informació científica i tecnològica per als usos pacífics de l'energia nuclear i tenen el dret de participar en aquest intercanvi. Les Parts al Tractat que estiguin en situació de fer-ho hauran de cooperar així mateix per contribuir, per si soles o juntament amb altres Estats o organitzacions internacionals, al major desenvolupament de les aplicacions de l'energia nuclear amb finalitats pacífiques, especialment als territoris dels Estats no posseïdors d'armes nuclears Parts al Tractat, tenint en compte degudament les necessitats de les regions en procés de desenvolupament del món.

ARTICLE V

Cada Part al Tractat es compromet a adoptar les mesures apropiades per assegurar que, de conformitat amb aquest Tractat, sota observació internacional apropiada i pels procediments internacionals apropiats, els beneficis potencials de tota aplicació pacífica de les explosions nuclears siguin assequibles sobre bases no discriminatòries als Estats no posseïdors d'armes nuclears Parts al Tractat i que el cost per a les esmentades Parts dels dispositius explosius que s'emprin sigui el més baix possible i exclogui tota despesa per concepte d'investigació i desenvolupament. Els Estats no posseïdors d'armes nuclears Parts al Tractat hauran d'estar en posició d'obtenir tals beneficis, en virtut d'un o més acords internacionals especials, per conducte d'un organisme internacional apropiat en el qual hi hagi adequadament representats els Estats no posseïdors d'armes nuclears. Les negociacions sobre aquesta qüestió hauran de començar el màxim d'abans possible, una vegada que el Tractat hagi entrat en vigor. Els Estats no posseïdors de branques nuclears Parts al Tractat que així ho desitgin podran igualment obtenir tals beneficis en virtut d'acords bilaterals.

ARTICLE VI

Cada Part al Tractat es compromet a celebrar negociacions de bona fe sobre mesures eficaces relatives a l'aturada de la cursa d'armaments nuclears en data propera i el desarmament nuclear, i sobre un tractat de desarmament general i complet sota estricte i eficaç control internacional.

ARTICLE VII

Cap disposició d'aquest Tractat no menyscabarà el dret de qualsevol grup d'Estats a concertar tractats regionals a fi d'assegurar l'absència total d'armes nuclears als seus respectius territoris.

ARTICLE VIII

  1. Qualsevol de les Parts al Tractat podrà proposar esmenes al mateix. El text de qualsevol esmena proposada serà comunicat als Governs dipositaris, que el transmetran a totes les Parts al Tractat. Seguidament, si així ho sol·licita un terç o més de les Parts al Tractat, els Governs dipositaris convocaran una conferència, a la qual convidaran totes les Parts al Tractat, per considerar tal esmena.
  2. Tota esmena a aquest Tractat haurà de ser aprovada per una majoria dels vots de totes les Parts al Tractat, inclòs el vot de tots els Estats posseïdors d'armes nuclears Parts al Tractat i de les altres Parts que, en la data en la qual es comuniqui l'esmena, siguin membres de la Junta de Governadors de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica. L'esmena entrarà en vigor per a cada Informe que dipositi el seu instrument de ratificació de l'esmena en quedar dipositats tals instruments de ratificació d'una majoria de les Parts, inclosos els instruments de ratificació de tots els Estats posseïdors d'armes nuclears Parts al Tractat i de les altres Parts que, en la data en la qual es comuniqui l'esmena, siguin membres de la Junta de Governadors de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Ulteriorment entrarà en vigor per a qualsevol altra Part en quedar dipositat el seu instrument de ratificació de l'esmena.
  3. Cinc anys després de l'entrada en vigor del present Tractat se celebrarà a Ginebra, Suïssa, una conferència de les Parts al Tractat, a fi d'examinar el funcionament d'aquest Tractat per assegurar-se que s'estan complint els finals del Preàmbul i les disposicions del Tractat. En endavant, a intervals de cinc anys, una majoria de les Parts al Tractat podrà, mitjançant la presentació d'una proposta sobre això als Governs dipositaris, aconseguir que es convoquin altres conferències amb el mateix objecte d'examinar el funcionament del Tractat.

ARTICLE IX

  1. Aquest Tractat estarà obert a la firma de tots els Estats. L'Estat que no firmés aquest Tractat abans de la seva entrada en vigor, de conformitat amb el paràgraf 3 d'aquest article, podrà adherir-s'hi en qualsevol moment.
  2. Aquest Tractat estarà subjecte a ratificació pels Estats signataris. Els instruments de ratificació i els instruments d'adhesió seran lliurats per al seu dipòsit als Governs dels Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, que en aquest moment es designen com a Governs dipositaris.
  3. Aquest Tractat entrarà en vigor després de la seva ratificació pels Estats els Governs dels quals es designen com a dipositaris del Tractat i per uns altres quaranta Estats signataris del Tractat, i després del dipòsit dels seus instruments de ratificació. A l'efecte del present Tractat, un Estat posseïdor d'armes nuclears és un Estat que ha fabricat i fet explotar una arma nuclear o un altre dispositiu nuclear explosiu abans del 1r de gener de 1967.
  4. Per als Estats els instruments de ratificació o d'adhesió dels quals es dipositessin després de l'entrada en vigor d'aquest Tractat, el Tractat entrarà en vigor en la data del dipòsit dels seus instruments de ratificació o d'adhesió.
  5. Els Governs dipositaris informaran sense tardança a tots els Estats signataris i a tots els Estats que s'hagin adherit a aquest Tractat de la data de cada firma, de la data de dipòsit de cada instrument de ratificació o d'adhesió a aquest Tractat, de la data de la seva entrada en vigor i de la data de rebut de tota sol·licitud de convocació a una conferència o de qualsevol altra notificació.
  6. Aquest Tractat serà registrat pel Governs dipositaris, de conformitat amb l'article 102 de la Carta de les Nacions Unides.

ARTICLE X

  1. Cada Part tindrà dret, en l'exercici de la seva sobirania nacional, a retirar-se del Tractat si decideix que esdeveniments extraordinaris, relacionats amb la matèria que és objecte d'aquest Tractat, han compromès els interessos suprems del seu país. Haurà de notificar d'aquesta retirada a totes les altres Parts al Tractat i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb una antelació de tres mesos. Tal notificació haurà d'incloure una exposició dels esdeveniments extraordinaris que aquesta Part consideri que han compromès els seus interessos suprems.
  2. Vint-i-cinc anys després de l'entrada en vigor del Tractat es convocarà a una conferència per decidir si el Tractat romandrà en vigor indefinidament o si prorrogarà per un o més períodes suplementaris de durada determinada. Aquesta decisió serà adoptada per la majoria de les Parts al Tractat.1

ARTICLE XI

Aquest Tractat, els texts del qual en anglès, rus, francès, espanyol i xinès són igualment autèntics, es dipositarà als arxius dels Governs dipositaris. Els Governs dipositaris remetran còpies degudament certificades d'aquest Tractat als Governs dels Estats signataris i dels Estats que s'adhereixin al Tractat.

EN TESTIMONI DEL QUAL, les Parts signants, degudament autoritzades, han subscrit el present Tractat.

FET en triplicat a les ciutats de Washington, Londres i Moscou, avui primer dia de juliol de 1968.


1. Al maig de 1995, d'acord amb l'article X, paràgraf 2, la Conferència de Revisió dels Estats Parts al Tractat sobre No Proliferació de les Armes Nuclears van decidir que el tractat seria, a partir de llavors, indefinit. (tornar