En profunditat

Per Saber-ne mÚs

Per saber-ne mÚs

Us oferim dos materials relacionats amb la societat civil i les relacions internacionals: en primer lloc, un mapa sobre la integració dels països a les organitzacions internacionals. En segon lloc, una ressenya de l'Agenda de l'Haia per la Pau i la Justícia al segle XXI, el document de capçalera de la societat civil sobre la pau al segle actual.

Mapa amb la integració dels països a les organitzacions internacionals

Què reflecteix el mapa:

La publicació de referència sobre les organitzacions internacionals és el "Yearbook of International Organizations". Aquesta publicació anual ofereix dades d'organitzacions internacionals sense ànim de lucre, tot incloent organitzacions governamentals i no governamentals. Els criteris que es fan servir pel Yearbook per incloure o no alguna entitat/institució son diversos: objectius, membres, estructura, oficines, finançament, relacions amb altres organitzacions i activitats. Tot i no oferir dades agregades distingint entre la governamentalitat o no de les organitzacions, ens va semblar que resultava interessant recollir les dades per països per tal de veure el grau d'integració a la societat internacional. Tanmateix hem considerat imprescindible introduir la variable població ja que no podia ser el mateix països amb un mateix nombre d'organitzacions però amb molta menys població. Així hem establert una ràtio nombre d'habitants/organitzacions internacionals (governamentals i no governamentals) de les quals el país es membre. Un altre decisió ha estat la d'excloure de la mostra (resten en blanc al mapa) tots aquells països amb una població inferior al milió d'habitants, ja que si ho introduíem la mostra quedava clarament esbiaixada per aquesta dada. Per últim la gradació de colors respon al grau d'integració, resultant de colors més foscos, d'aquells països amb un grau més alt d'integració i més clars als països amb menys.

D'aquesta manera, el mapa reflecteix el grau d'integració d'un país a la societat internacional, en base a la seva participació en les organitzacions internacionals i ponderat pel nombre d'habitants (exclosos els països de menys d'un milió d'habitants), és a dir, un rànquing dels països ordenats per nombre d'habitants per cada participació a una organització internacional. Per tal de diferenciar els països s'han establert cinc esglaons: el primer, països d'entre 427 habitants per organització internacional fins a 2000 hab./OI.; un segon esglaó entre 2000 i 7000 hab./OI.; un tercer entre 7000 i 15000 hab./OI.; el quart establert entre 15.000 i 30.000 hab./OI; i un darrer cinquè de més de 30.000 hab./OI.

Què explica el mapa:

Una primera observació és evident, en termes d'organitzacions internacionals Europa està situada al centre del món. De fet, entre els països amb un més grau integració, prop del 60% pertanyen al vell continent. A l'altre extrem situaríem Àsia, amb només tres representants. Cal remarcar que l'element poblacional resulta determinant en aquest primer esglaó on només els Països Baixos supera els 15 milions d'habitants.

En segon lloc cal remarcar que tant Àfrica com Amèrica són continents diversos i plurals. Tots dos compten amb països membres dels dos primers esglaons, en alguns casos amb un nombre d'habitants relativament importants. Per la seva part, Àsia -especialment Àsia central i el sud-est asiàtic- son àrees on es combinen una poca participació a les organitzacions internacionals amb un alt nivell poblacional, fet que resulta en una llunyania de la centralitat i es reflecteix en la claror d'aquestes zones geogràfiques.

En tercer lloc cal destacar que l'element poblacional no és determinant, fins i tot els grans països de la Unió Europea (Regne Unit, França, Itàlia o Alemanya) formen part del segon esglaó. Per la seva part tercer i quart esglaó compten amb països amb poblacions mitjanes o petites provinents especialment d'Àfrica i Àsia central, com per exemple Azerbaijan, Tadjikistan, Burundi, Angola i Somàlia.

Per últim, el darrer esglaó està majoritàriament ocupat per països molt grans en termes poblacionals (tots ells sumats arriben al 60% de la població mundial). Tanmateix tres d'aquest països no arriben als 30 milions (Uzbekistan, Corea del Nord i Afganistan). Cal remarcar també que no és exclusivament el terme poblacional el que estableix les diferències. El país amb més participacions a OI de tot el grup, els EUA, ni tan sols supera a Espanya en termes absoluts.

Resulta difícil establir conclusions generals més enllà de l'expressat: centralitat d'Europa, diversitat africana i americana, i llunyania d'Àsia central i sud-est asiàtic. Tanmateix en termes de relacions internacionals un altre evidència aflora: els països mitjans o petits tenen una necessitat d'integració en la societat internacional (fins i tot en termes absoluts) de la que tenen els grans països del món. És possible que l'element poblacional sigui encara un important actiu alhora d'afrontar l'escena internacional. En aquest sentit és d'interès dels petits i mitjans països tenir una gran participació a la societat internacional per tal de compensar aquest dèficit poblacional.

Agenda de l'Haia per la Pau i la Justícia al segle XXI

El document que us presentem té un triple valor que el fa extremadament interessant. Per una banda, el procés de creació del document va incloure la consulta amb centenars d'organitzacions i persones, entre les quals van figurar-ne moltes provinents de Catalunya. Per tant, lluny dels interessos privats o estatals, l'agenda figura com un document constituent de la societat civil internacional en pro de la pau, no des de la protesta o la manifestació, sinó des de la reflexió i la proposta. Per un altra banda, el contingut del document és prou important: s'estableix com a objectiu únic el de "salvar les futures generacions del flagell de la guerra", i ho fa basant-se en quatre grans àmbits: les causes de la guerra i la cultura de pau; les institucions de dret internacional humanitari i de drets humans; la prevenció, resolució i transformació de conflictes violents i el desarmament i la seguretat humana.
El document té una darrera utilitat, es va establir fa aproximadament deu anys, l'esperit segueix vigent, també el seu objectiu principal. Tanmateix resulta interessant analitzar els elements d'avanç o d'estancament del moviment: la Cort Penal Internacional és una realitat, la prohibició de les mines terrestres també. En canvi els avanços en l'abolició de les armes nuclears han estat minsos i l'acció global per prevenir la guerra també. Es tracta per tant d'un útil termòmetre dels punts forts i febles del moviment una dècada després de la seva proclamació.

Materials elaborats per: Pablo Aguiar i Júlia Boada