En profunditat

Introducciˇ

Dones constructores de pau: invisibilitat i presŔncia

Elena Grau i Biosca
Coordinadora del n˙mero

Al darrer número de la Revista per la Pau es tractava el paper de la societat civil, entesa d'una manera plural i ampla, en totes les fases d'un conflicte. Les dones constructores de pau en són una part activa pel que fa a la creativitat i el compromís. Volem tractar doncs més a fons en la present entrega el paper de les dones en la construcció de pau amb les aportacions de diferents autores que han treballat aspectes diversos d'aquesta contribució.

Elena Grau i Biosca

Elena Grau i Biosca

Tractar aquest tema té a veure amb la invisibilitat i la presència. Les dones compromeses amb la construcció de la pau es mouen majoritàriament en l'esfera dels moviments de base, moltes vegades organitzades en xarxes informals o treballant en la micropolítica de les relacions. Poques vegades accedeixen a l'àmbit d'allò visible que en el nostre món té a veure amb els llocs de poder i els mitjans de comunicació. Són doncs presents i actives en favor de la pau a totes les fases dels conflictes i a tots els àmbits socials, però també invisibles. Referint-se precisament a la presència i la invisibilitat de les dones en el treball per la pau, Carmen Magallón proposa sis vies per a recuperar i fer emergir els fils de pensament i d'acció de dones per tal que formin part d'un llegat i d'un entramat cultural adreçat a reduir la violència i a construir la pau millorant la convivència humana.

Hem volgut també posar en relació la tasca de construcció de pau de les dones amb la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (RCS 1325), el desè aniversari de la qual va tenir lloc el mes d'octubre d'enguany. L'article de Manuela Mesa fa un balanç dels deus anys tenint en compte els avenços i les dificultats per dur a la pràctica les accions proposades per la RCS 1325. Deu anys que han estat actius per part de les Nacions Unides pel que fa a la plasmació institucional i als sistemes de control relacionats amb l'aplicació de la RCS 1325, molt menys actius per part dels Estats en l'aplicació de Plans d'Acció i també han estat deu anys d'enfortiment dels moviments de dones sobre pau i seguretat arreu del món.

Com és sabut la RCS 1325 reconeix per primera vegada l'aportació de les dones a la construcció de pau i, en conseqüència, afirma la necessària participació de les dones a les negociacions de pau, a les instàncies de presa de decisions i a les institucions internacionals per a la gestió i la prevenció dels conflictes. Amb aquesta resolució també s'intenta abordar la qüestió de la violència sexual en contextos de conflicte armat, instant a la protecció de les dones i nenes i a no deixar en la impunitat els crims comesos. La RCS 1325, en el seu recorregut de deu anys, ha contribuït a la visibilitat de les dones, però és important senyalar que es corre el risc de fer-les més visibles com víctimes de la violència que com agents de pau. Si bé és imprescindible prendre mesures per a protegir les dones i les nenes de la violència sexual i actuar enèrgicament per tal d'acabar amb la impunitat dels perpetradors, també cal alhora fer visible la tasca de les dones per la pau, situar-les en llocs rellevants en les negociacions i, en definitiva, reconèixer-les com actores que aporten solucions creatives i efectives en les diferents fases dels conflictes, perquè en la mesura que sigui valorada la seva presència, la seva pràctica, i s'incorpori la perspectiva de gènere, s'estarà contribuint a fer recular la violència contra elles.

En aquesta línia hem demanat un seguit d'articles que se centren en donar a conèixer el paper de les dones com agents de pau. L'article de Maria Villellas clarifica què suposa incloure no solament dones sinó una perspectiva de gènere als processos de pau responent a la pregunta, què implica la integració d'aquesta perspectiva i quins temes s'han d'abordar en una agenda que la tingui en compte. Són temes relacionats amb la violència, la seguretat, les reformes legislatives i econòmiques que permetin avançar en la redefinició de les relacions entre homes i dones trencant amb la lògica patriarcal de la violència i l'exclusió per a construir una pau inclusiva i, per tant, sostenible.

Renata Capella explica l'experiència de la Comissió Internacional de Dones (CID) per una pau justa i duradora a l'Orient Mitjà com una mostra de la possibilitat d'aplicar la RCS 1325 en l'àmbit local. Partint d'iniciatives anteriors dels moviments de dones de base, la CID es constitueix com una comissió política d'alt nivell que pretén tenir influència sobre les polítiques de pau i seguretat a l'Orient Mitjà amb propostes pròpies.

Olga Amparo Sánchez, parla de guanyar la pau per al seu país, Colòmbia, des d'una ètica feminista. Això vol dir avançar en l'eradicació del sexisme i del militarisme fent política feminista en favor de la pau amb propostes com la desobediència al mandat de la guerra, la mobilització per a exigir el diàleg i la negociació política que condueixin a una pau sense impunitat.

L'entrevista a Nekane Altzelai ens acosta l'experiència d'Ahotsak, un projecte que va reunir dones de l'espectre polític, sindical i dels moviments socials del País Basc per a debatre sobre la pacificació i la resolució del conflicte a Euskal Herria. D'aquesta experiència ella destaca que Ahotsak ha estat l'única iniciativa que ha aconseguit seure representants de totes les forces polítiques basques per tal de tractar el tema, i que la tasca d'Ahotsak va ser possible gràcies a la voluntat de trobar un espai comú treballant des de l'empatia i l'obertura a les raons de l'altra.

Amb aquest conjunt de textos esperem haver aconseguit reunir reflexions, punts de vista i experiències relacionades amb la tasca de les dones en la construcció de pau que contribueixin a traduir la seva presència en visibilitat.