En profunditat

Entrevista

Entrevista a Nekane Altzelai

Ex-parlamentÓria basca i membre d'Ahotsak, mujeres por la paz
Nekane Altzelai

Nekane Altzelai

Com va néixer Ahotsak? Quines van ser les claus que van permetre reunir en un sol espai dones provinents d'un espectre polític tan ampli?
Igual que a la majoria dels parlaments, al Parlament Basc l'àmbit de la "gran política" també estava ocupat exclusivament pels homes i a les dones ens deixaven l'espai de la "política de les petites coses", és a dir, la política social. No obstant això, des de la política social es dóna resposta als problemes quotidians de la societat. Assumint aquesta responsabilitat intentàvem aprovar les lleis, els plans i qualsevol iniciativa que es presentés al Parlament amb el major consens possible, fins i tot va ser possible aprovar algunes qüestions per unanimitat. Sent això possible en qüestions socials i considerant que entre nosaltres s'havia creat una relació de confiança, i fins i tot d'amistat, vam decidir aprofitar aquesta experiència, adquirida en els debats de la política social, per al debat sobre la pacificació i la resolució del conflicte d'Euskal Herria.

De quina manera el fet de ser només dones va facilitar l'establiment de ponts que travessessin les divisòries dels partits? Quin sentit tenia per a tu el fet de ser només dones a Ahotsak?
Va ser fàcil establir ponts entre nosaltres, perquè ja teníem l'experiència d'altres debats. A més, cap de nosaltres no ostentava llocs de primer ordre a les executives dels partits als quals representàvem i això sí que considero que va ser clau per tal que dones de diferents partits ens uníssim al voltant del projecte Ahotsak. Una iniciativa que encara estava pendent, però que era necessària, perquè les dones aporten un altre punt de vista. Per exemple, quan Elkarri va organitzar la conferència de pau, va ser impossible que els representants dels diversos partits polítics s'asseguessin al voltant d'una taula. Era evident que seria impossible reunir-los públicament, però tampoc no va ser possible fer-ho en l'àmbit privat i discret. No obstant això, es va organitzar una taula rodona de dones provinents de diversos partits polítics, i es va celebrar. A més, va tenir molt d'èxit, es va omplir la sala de l'Euskalduna i van haver d'habilitar una sala perquè aquelles dones que no havien pogut entrar poguessin seguir-la per videoconferència. Aquest acte ens va animar i ens va fer conscients de la necessitat d'Ahotsak.

Quina creus que ha estat la principal aportació d'Ahotsak al procés de pau a Euskadi?
La principal aportació ha consistit a poder mostrar que, malgrat les diferències, sempre hi ha alguna cosa que ens uneix, però és important tenir la voluntat per arribar fins a aquest espai en comú, voler conèixer el que és diferent, intentar posar-se al seu lloc, acceptar que, malgrat el fet de no coincidir amb els seus plantejaments, té raó en alguna cosa, l'empatia. Com a conclusió d'aquest exercici vam redactar un document constitucional d'Ahotsak. Algú podria pensar que es tracta només d'un paper. Però és el primer document signat per dones de diversos partits polítics, sindicats, organitzacions feministes i d'altres àmbits socials. A més, és un document amb continguts que convido a llegir; hi definim i concretem el significat que té la pau, en descrivim el procés, tot això tenint en compte els diversos punts de vista.

Creus que les dones heu pogut aportar alguna cosa específica al procés de pau?
A més dels diversos documents que hem publicat per a la reflexió i el debat, el més important és que hem demostrat que l'entesa és possible, la qual cosa sembla impossible a Euskal Herria.

Si es produís una represa del procés de pau a Euskadi, creus que haurien d'establir-se mecanismes per garantir la presència de les dones en el procés?
Crec que es reprendrà un altre procés de pau a Euskal Herria i crec que serà de manera immediata. Nosaltres ja estem a punt, quan arribi aquest moment, perquè els ponts, un cop creats, perduren, i sempre són útils, com ho són també ara. Per precisar aquesta resposta, puc dir que una de les iniciatives que vam engegar fou la d'intentar constituir grups d'Ahotsak en els municipis, amb la intenció de fer partícips les dones en el procés de pau, perquè enteníem que sent-ne part activa és més fàcil adherir-se i sentir-se identificada amb aquest procés de pau. Per fer-ho vam organitzar un cicle de conferències en diversos municipis i el resultat és que, en la majoria dels casos, les dones de diverses sensibilitats que es reunien al voltant d'aquesta conferència, malgrat el fet de pertànyer al mateix municipi i conèixer-se, mai no havien parlat entre elles del tema. No obstant això, aquestes dones tenen molt a aportar i valdria la pena integrar-les en el procés.

Quins haurien de ser els temes en una agenda de negociacions a Euskadi? Com es pot integrar la dimensió de gènere en aquesta agenda?
L'agenda serà la que plantegin els diversos agents polítics. Però és evident que haurà d'incloure la capacitat de decidir del Poble Basc, la territorialitat, les víctimes, els presos.

Us heu recolzat en la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU? Com?
En tot moment sabíem que quan es donés a conèixer Ahotsak no podríem evitar les crítiques i que la que més es repetiria seria que quin sentit té un grup de dones en el procés de pau, com si fos un caprici. En aquest sentit la resolució 1325 de l'ONU ha estat una base fonamental per a nosaltres i així ho vam deixar escrit en el document constitucional. I, posteriorment, més d'una vegada hem recordat que l'ONU, en la seva resolució 1325, demana la participació activa de les dones en els processos de pacificació.

Quin paper podrien tenir les dones en un escenari posterior a un acord de pau?
Després de l'acord, l'important serà consolidar-lo, i això exigeix que la majoria s'hi adhereixi, per a la qual cosa és important que ens hi sentim representats. En aquest sentit, exercicis com el cicle de conferències pels municipis, que vam iniciar en el procés anterior, seran necessaris. Caldran espais en què aquells que són diferents puguin posar en comú allò que els uneix.