En profunditat

Articles centrals

La participaciˇ de les dones i la integraciˇ de la perspectiva de gŔnere en els processos de pau

Maria Villellas Ari˝o
Investigadora del programa Conflictes i Construcciˇ de Pau de l'Escola de Cultura de Pau (UAB)
Maria Villellas Ariño

Maria Villellas Ariño

Els processos de pau representen oportunitats úniques per a les societats que s'han vist afectades pels conflictes armats per tal de, en primer lloc i sobretot, posar fi a la violència directa, però també per servir de punt de partida a processos transformadors més profunds. En aquest sentit, els processos de pau poden ser escenaris excepcionals per a la transformació de les causes estructurals que van donar lloc als conflictes armats i per al disseny de polítiques que afrontin qüestions com ara l'exclusió, la pobresa o la democratització.

Aquests processos es defineixen, habitualment, com els esforços organitzats per tal de posar fi als conflictes armats a través del diàleg, involucrant les parts en conflicte i, molt sovint, amb ajuda externa. Així, doncs, l'objectiu principal és posar fi a la violència armada per la vida del diàleg en lloc de per la via militar. No obstant això, des d'un punt de vista feminista, es tracta d'una concepció insuficient, ja que, com han assenyalat moltes autores, i la realitat mostra de manera obstinada, la fi dels conflictes armats no representa necessàriament la fi de la violència per a les dones.

Les dones i la perspectiva de gènere han estat absents dels processos de pau. La presència de les dones en els equips negociadors ha estat, en moltes ocasions, anecdòtica, i negociacions com les de Guatemala, Irlanda del Nord o Sri Lanka, en què les dones van tenir un paper important, no són representatives de la majoria dels processos de pau. A més, la integració de la dimensió de gènere en les agendes de les negociacions tampoc no ha estat abordada. Així, doncs, la possibilitat d'imaginar canvis en els formats de les negociacions i noves agendes per als processos de pau és un repte pendent i, sobretot, urgent, si es té en compte que la inclusió de determinats temes a la taula de negociacions pot tenir efectes considerables en la vida de les persones i, sobretot, en la de les dones.

Per aconseguir processos que tinguin en compte la dimensió de gènere, la presència de les dones en les negociacions és una condició necessària, però aquesta presència per se no garanteix ni que s'abordin assumptes vinculats amb la desigualtat de gènere ni que la perspectiva de gènere sigui incorporada a les discussions o que impregni la presa de decisions o els acords aconseguits. Els processos de pau requereixen la presència de les dones, però també d'agendes que integrin la dimensió de gènere. El fet que el patriarcat hagi estat un dels pilars que ha sustentat la violència i els conflictes armats al llarg de la història reforça la necessitat d'integrar la perspectiva de gènere en els processos de pau.

Per avançar des de la idea de la mera inclusió de les dones en els processos de pau cap a un enfocament més ampli, que integri la perspectiva de gènere en els processos de pau, és necessari respondre la pregunta de què implica aquesta integració i quins assumptes han de ser abordats. El fet que les dones hagin estat excloses dels processos de pau ha donat lloc a uns processos de pau molt específics, centrats, principalment, en assumptes com ara els acords d'alto al foc, la gestió de les armes, el repartiment del poder a través de fórmules electorals, els acords de formació de govern, i el repartiment o divisió del territori. Això fa que molts temes quedin exclosos tant de les discussions com dels acords formals. No obstant això, els acords poden ser documents decisius que formalitzin el marc en el qual es dissenyen les polítiques postbèl·liques. Així, doncs, és necessari partir de l'avaluació de l'impacte de gènere dels conflictes armats, del reconeixement de les experiències diverses de les dones en aquests conflictes i qüestionar nocions com ara la de postconflicte (que invisibilitzen el fet que la violència contra les dones pot persistir malgrat el cessament de la violència armada) o reconstrucció/rehabilitació, ja que moltes dones poden preferir no tornar a la situació que existia abans del conflicte, sinó iniciar reformes profundes que aportin canvis al seu estatus en una societat determinada.

Quins temes han de ser abordats en una agenda que tingui en compte la perspectiva de gènere? La llista d'assumptes pot ser molt extensa, però n'hi ha alguns de fonamentals que no haurien de ser obviats en cap negociació de pau. El primer dels temes seria el de la violència. En l'etapa postbèl·lica les dones han de fer front a les conseqüències de la violència que va tenir lloc durant el conflicte armat, especialment la violència sexual. Generalment, la violència en l'àmbit domèstic augmenta en aquesta etapa i es trasllada de l'espai públic al privat. La inclusió d'aquest tema en els acords de pau implica que es redueixin les possibilitats d'impunitat i s'obri la porta a una més i millor protecció per a les dones supervivents. A més, implicaria crear estats més segurs sense sacrificar la seguretat de gran part dels seus ciutadans, les dones. En segon lloc, cal abordar la qüestió de la seguretat, el restabliment de la qual és un dels principals reptes postbèl·lics, de manera que les dones no en quedin al marge ni siguin excloses dels processos de desarmament, desmobilització i reintegració, per exemple. Les nocions estereotipades de la figura del combatent, o el fet de considerar que les dones no representen una amenaça per al reinici de les hostilitats armades, pot portar a aquesta exclusió. En tercer lloc, les reformes legislatives i econòmiques que s'aprovin seran també crucials en la transformació o persistència de les desigualtats de gènere. Les lleis que exclouen les dones han servit per legitimar pràctiques polítiques, socials i culturals que han impedit el ple desenvolupament de les seves capacitats i, a més, han normalitzat socialment la violència contra les dones, la seva falta d'accés a la propietat, i n'han obstaculitzat l'autonomia personal. En definitiva, els han denegat el ple exercici de la ciutadania. Així, doncs, és necessari, en aquest període, acabar amb les legislacions discriminatòries. En l'àmbit econòmic, un repte important és el de no recular en els avenços que les dones hagin pogut aconseguir, en termes d'autonomia, en el context bèl·lic, a causa de les transformacions importants en els rols socials que s'esdevenen durant aquests períodes. D'altra banda, és necessària una perspectiva crítica sobre les reformes econòmiques liberals, que s'imposen especialment des de les instàncies internacionals, i que tenen un greu impacte sobre la vida quotidiana de les dones.

En definitiva, es tracta d'adoptar enfocaments més amplis per tal que la construcció de pau no reprodueixi la lògica patriarcal de la violència i de l'exclusió. No es tracta únicament d'incloure les dones, sinó d'adoptar posicions crítiques des d'on redefinir les relacions de gènere, per construir una pau realment sostenible i inclusiva.