En profunditat

Articles centrals

Posant en prāctica la resoluciķ 1325: La Comissiķ Internacional de Dones per una pau justa i duradora a l'Orient Mitjā

Renata Capella Soler
Investigadora social especialitzada en l'Orient Mitjā i els Drets Humans
Renata Capella Soler

Renata Capella Soler

En un article publicat al diari Ha'aretz, el novembre passat, Robert Serry, coordinador especial de l'ONU pel Procés de Pau a l'Orient Mitjà, assenyalava la necessitat d'augmentar la participació de les dones a la taula de negociacions: "Per part meva", assegurava, "continuaré instant els dirigents polítics d'ambdues parts perquè incloguin les dones en el seu cercle íntim d'assessors per al procés de pau".1

L'escassa presència de dones amb capacitat de decisió en els equips de negociació involucrats a l'Orient Mitjà contrasta amb el lideratge que exerceixen moltes dones en l'àmbit no governamental. Com a membres de la societat civil, israelianes i palestines han estat impulsant, des de fa més de vint anys, activitats en favor de la pau, a través de diversos moviments. El 1988, quan les seves trobades encara estaven prohibides, hi va haver dones israelianes i palestines que van començar a explorar vies de diàleg, amb l'objectiu de treballar juntes per la pau i la justícia. Des d'aleshores no han deixat d'esforçar-se per cooperar en la construcció de pau, en un context marcat per l'ocupació israeliana, les profundes asimetries entre les parts, el discurs "antinormalització" de la societat palestina, el fracàs del procés d'Oslo i l'esclat de les revoltes (intifades) del 1987 i el 2000.

En aquest context, l'any 2005 es crea la Comissió Internacional de Dones (CID) per una pau justa i durable a l'Orient Mitjà, un projecte ambiciós que mostra la incidència de la resolució 1325 del Consell de Seguretat (R1325) sobre les iniciatives locals. Es tracta d'una comissió tripartida establerta sota el paraigua de l'ONU, concretament del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per la Dona, part de ONU Dones (UNIFEM), i que està formada no tan sols per dones líders palestines i israelianes, sinó també per dones de l'àmbit internacional, amb àmplia experiència en la resolució de conflictes i les relacions internacionals, provinents del nord i del sud.

Amb aquesta vinculació del nivell d'acció local a mecanismes internacionals i agendes globals, la CID intenta enfortir els moviments de dones palestines i israelianes que treballen per la pau: d'una banda, facilitant la superació de situacions d'estancament en les seves relacions bilaterals, i, de l'altra, millorant les seves possibilitats d'influir en la presa de decisions.

De fet, com a iniciativa d'alt nivell, la CID mostra que després d'anys de treball de campanya i debat, aquestes dones de la societat civil desitgen participar en peu d'igualtat en els processos d'adopció de decisions vinculades a la resolució del conflicte. A diferència de les iniciatives anteriors, com el Jerusalem Link dels anys noranta, la CID no es constitueix com un grup de diàleg de base, sinó com una comissió política d'alt nivell que busca tenir incidència sobre les polítiques que determinen la pau i la seguretat a l'Orient Mitjà.

Tot aplicant les lliçons apreses a partir d'iniciatives prèvies, la CID subratlla la necessitat de reconèixer i gestionar de manera constructiva les asimetries entre les parts en qualsevol procés encaminat a construir la pau. Conscient de les contradiccions inherents a l'esforç per promoure l'entesa entre ocupades i ocupants, la CID aspira, més aviat, a realitzar una feina política conjunta i a parlar amb una sola veu per, segons indica la seva Carta de Principis, "posar fi a la ocupació israeliana i promoure una pau justa fundada en el dret internacional (així com en les resolucions rellevants de les Nacions Unides), els drets humans i la igualtat".2

En la seva visió política, la CID planteja una revisió profunda dels enfocaments que determinen les actuals polítiques de l'Orient Mitjà i aposta per conceptes de pau i de seguretat alternatius. La CID no creu en la possibilitat de construir la pau sense tenir en compte les nocions de justícia, tant a nivell domèstic com pel que fa a les relacions exteriors. És per això que la seva labor en favor de la pau està íntimament lligada a demandes de justícia social i de respecte pel dret internacional, amb particular èmfasi en la rendició de comptes en els casos de violació dels drets humans. A més, critica la lògica de la seguretat militar, que fins ara ha dominat la taula de negociacions, i reclama que aquesta sigui substituïda pel concepte de seguretat humana.

Aquesta reformulació conceptual té implicacions pràctiques a l'hora d'elaborar estratègies per construir la pau. Per exemple, quan la comunitat internacional parla de promoure la pau a l'Orient Mitjà, es refereix, bàsicament, a la voluntat de resoldre el conflicte, agafant com a punt de partida la guerra de juny del 1967 i la fórmula "pau per territoris" derivada de la resolució 242 del Consell de Seguretat. No obstant això, sobre la base d'un concepte de pau que és inseparable del de justícia, la CID entén que no es pot resoldre el conflicte sense remuntar-se a les seves arrels i a la guerra del 1948. D'acord amb aquesta perspectiva, entre les palestines que formen part de la CID hi ha ciutadanes de l'Estat d'Israel, i no tan sols habitants dels territoris palestins ocupats. Entre totes, el 2008 van aconseguir acordar, a la seva Memòria de l'Entesa, una versió conjunta de la història del conflicte –un èxit, sens dubte, si es té en compte el profund desacord que sol regnar entre israelians i palestins en referència a aquest tema.

En el seu article, Robert Serry dóna suport amb força a la labor de la CID i altres iniciatives de dones de la societat civil que treballen per la pau i la justícia a l'Orient Mitjà. Tant de bo les seves declaracions puguin servir de punta de llança per crear espais polítics que els permetin accedir als centres de poder i arribar, així, a exercir influència. A la vista del poc èxit que han tingut les iniciatives formals en la construcció de pau a l'Orient Mitjà i la creixent frustració que se'n deriva, hi ha raons de pes per considerar, seriosament, les alternatives que aquestes palestines i israelianes propugnen des de la seva particular experiència com a dones, expertes i pacifistes.


1. Robert Serry, "Women at the Peace Table. The 10th anniversary of a UN resolution linking women, peace and security is a reminder of the importance of having women involved in peace negotiations". Ha'aretz, 3 de novembre de 2010 (http://www.haaretz.com/print-edition/opinion/women-at-the-peace-table-1.322054). (Tornar)
2. Per al text original anglès, veure la Carta de Principis de la CID (IWC Charter of Principles) en el següent enllaç: http://iwc-peace.org/. (Tornar)