Tribuna

L'educaciˇ per la pau i l'escolta

Marina Caireta i Sampere
Educadora i coordinadora del programa d'Educaciˇ per la Pau de l'Escola de Cultura de Pau
Marina Caireta i Sampere

Marina Caireta i Sampere

Sis hindús savis dedicats a l'estudi van voler saber què era un elefant. Com que eren cecs, van decidir fer-ho mitjançant el tacte. El primer va arribar al costat de l'elefant, va xocar contra el seu ample i dur llom i va dir: «Ja veig, és com una paret». El segon, palpant l'ullal, va cridar: «Això és tan agut, rodó i llis que l'elefant és com una llança». El tercer va tocar la trompa retorçada i va cridar: «Déu me'n lliuri! L'elefant és com una serp». El quart va estendre la seva mà fins al genoll, va abraçar la pota i va dir: «Està clar, l'elefant és com un arbre». El cinquè, que casualment va tocar una orella, va exclamar: «Encara el més cec dels homes s'adonaria que l'elefant és com un ventall». El sisè, que va tocar l'oscil·lant cua, va dir: «L'elefant sembla una soga». I així, els savis discutien llargament. ¿Qui tenia raó?

Les persones ens trobem implicades en conflictes, i hi lluitem per satisfer les nostres necessitats; això és legítim. El repte rau a fer-ho de manera no-violenta i cooperativa, en buscar respondre a la pregunta "¿Com ho fem els dos conjuntament per solucionar el problema que compartim?", i superar el plantejament competitiu "¿Com ho faig per resoldre el meu problema, tot i que hagi de passar per sobre de l'altre?". Això requereix de molta escolta.

Com els sis savis cecs, en la lluita per les nostres necessitats sovint ens perdem en confondre el conflicte (l'elefant sencer) amb la nostra percepció (una part de l'elefant), construïda en base a les nostres necessitats, habilitats i trajectòria personal. Sense capacitat d'escolta, mai podrem reconèixer l'elefant sencer.

Des de l'educació per la pau (EP) entenem que per assolir aquest repte cal esforçar-nos a proveir-nos de recursos i habilitats que ens ho facin possible; és el que anomenem la provenció. Aquest procés requereix de diferents passos: coneixement d'un mateix i de l'altre, estima mútua, confiança, comunicació i cooperació. La comunicació apareix com aquell treball vinculat a ser capaç d'explicar-me i d'escoltar l'altre, tant en moments de calma com de tensió. A saber escoltar activament, és a dir, a escoltar fins a entendre el que em vol dir l'altra persona i, sobretot, a fer que aquesta se senti escoltada.

Però com els sis cecs, no en tenim prou, amb l'orella, per escoltar. D'una banda, tenim condicionants interns que ens faciliten o dificulten poder escoltar: el sentiment d'amenaça o el qüestionament de la pròpia persona que sovint vivim en el conflicte; la ràbia que ens enquista en la postura més tancada; una cultura que ens orienta vers una mirada específica del món; una educació més o menys rígida, etc. Condicionants dels quals possiblement no som conscients, i que hem de reconèixer, acceptar i transformar.

De l'altra, sovint es parla de l'escolta com quelcom relacionat amb les orelles. Els sis savis discuteixen des de les orelles però investiguen des de molts altres sentits. A l'àmbit de l'EP entenem que l'escolta va molt més enllà. Certament, entendre les paraules que l'altre ens diu és important, però no suficient. Som en el món en la mesura que tenim un cos físic que ens hi dóna presència i ens permet rebre'n estímuls, als quals responem expressant-nos. Aquest procés continu de recepció-expressió és el que entenem com a comunicació, però aquesta pot ser verbal o no verbal, a través de la mirada, del tacte, del gest, de l'olor, etc. Es diu que la comunicació no verbal representa el 70 per cent del missatge, enfront del 30 per cent de la verbal.

I més enllà del cos, cal saber escoltar des del cor. Coneixem la importància d'escoltar les paraules, però ens han ensenyat poc la d'escoltar les emocions, i sense saber-les interpretar difícilment es poden transformar els conflictes.

En conclusió, des de l'EP entenem que educar en habilitats per a l'escolta requereix:

  • Educar en la provenció, en tant que habilitats per a la convivència.
  • Treballar tècniques i recursos de comunicació i escolta activa: tècniques com saber parafrasejar, recapitular, preguntar de forma adequada, mostrar atenció, etc.
  • Desenvolupar els diversos llenguatges expressius per ampliar les habilitats comunicatives de receptivitat des de tots els sentits i d'expressió des de tots els llenguatges (treballar des de la plàstica, la música, el teatre, etc.).
  • Educar en les emocions, reconeixent el pes d'aquestes en els conflictes i la importància de saber-les identificar i expressar.